La importància de cuidar els nius de la tortuga careta

Tot i la seva àmplia distribució, que és la més gran de totes les tortugues marines, és una espècie que cal protegir

Tortuga careta acabada d'alliberar dirigint-se al mar
Tortuga careta acabada d'alliberar dirigint-se al mar | ACN

La tortuga careta (Caretta caretta) és una espècie de tortuga marina que, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, està en situació de vulnerabilitat a escala mundial. Habita els oceans Atlàntic, Índic, Pacífic i el mar Mediterrani. Aquestes tortugues passen la major part de la seva vida al mar i en aigües costaneres. Els exemplars més joves sovint es troben en estuaris poc profunds i tenen menys accés a mar obert en comparació amb els adults. Poques vegades s'acosten a la costa, excepte quan les femelles van a les platges a fer la posta dels ous. En el cas del mar Mediterrani, és una zona amb molts exemplars joves, així com un lloc comú per als adults durant la primavera i mesos d'estiu. En aquesta zona, la principal àrea de posta és la compresa entre Grècia, l'illa de Xipre i Turquia. Tot i la seva àmplia distribució, que és la més gran de totes les tortugues marines, és una espècie que cal protegir a causa de diversos factors.

Exemplar adult de tortuga careta
Exemplar adult de tortuga careta | Pxfuel

Les amenaces de les tortugues caretes són moltes i la majoria estan relacionades amb els humans. Un dels motius pels quals se'n va reduir tant la població va ser la caça per la seva carn i els seus ous. A causa d'aquest retrocés, va esdevenir una espècie protegida per diferents legislacions, tant nacionals com internacionals, tot i que encara hi ha països que en continuen consumint. La pesca és una altra gran amenaça, ja que l'hàbitat de les tortugues coincideix sovint amb els caladors de pesca a gran escala. Això provoca alts nivells de captures accidentals. A més, també hi ha el problema de les anomenades xarxes fantasma, restes de xarxes que queden surant a l'aigua i les poden atrapar. La gran quantitat de plàstic que arriba al mar és un problema conegut per a tothom, directament lligat amb la supervivència de les tortugues perquè els ingereixen en confondre'ls amb meduses, el seu aliment més comú. Una altra amenaça directament relacionada amb els humans és la massificació a les costes: la il·luminació artificial fa que les femelles no s'acostin a pondre ous o que els nius quedin molt a prop dels edificis, que tapen la llum artificial que, a més, pot desorientar les cries i que no puguin arribar al mar. D'altra banda, com que hi ha edificis que ocupen l'espai idoni de nidificació (zones de marea alta) les tortugues es veuen obligades a pondre els ous massa a prop de les onades. Al Mediterrani, a més, l'època de posta coincideix amb la temporada de bany.

Una tortuga careta dirigint-se a l'aigua
Una tortuga careta dirigint-se a l'aigua | DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

A part de les amenaces antropogèniques, també té les amenaces naturals: la tortuga careta té molts depredadors, sobretot en els moments inicials de la vida, quan són ous o cries. La llista inclou: larves de mosca, escarabats, cucs, formigues, larves de vespa, crancs, gavines, guineus, gats, etc. Però quan arriben al mar també es troben amb peixos i crancs. Quan són adults poden ser atacats per taurons o orques. De tots els ous que posen les tortugues marines, només 1 de les 200 cries que neixen arriba a la fase adulta. Com a curiositat: el sexe de les tortugues ve determinat per la temperatura que hi ha al niu. Les temperatures més elevades van lligades a tortugues de sexe femení. Això, tenint en compte l'increment de les temperatures a causa del canvi climàtic, pot portar a un desajustament on la proporció de femelles serà molt gran, com s'ha pogut observar en llocs on durant 3 anys hi ha hagut temperatures molt càlides.

Tortugues caretes nascudes a Cambrils
Tortugues caretes nascudes a Cambrils | DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

A Catalunya, la presència de nius de tortuga careta ha incrementat des del 2014. L'any 2015 es va crear un projecte d'investigació científica per veure si aquest augment a la Mediterrània Occidental es deu a l'escalfament global. És per aquest motiu que s'han fet campanyes en què es demana no molestar els exemplars i trucar al 112 si es detecta una posta a les platges. S'han col·locat sensors de temperatura anuals a diverses platges de Catalunya amb diferents característiques: platges fredes a l'Empordà i més càlides al Delta de l'Ebre, així com en llocs on la sorra és especialment calenta, per veure si és viable fer un niu. Servirà per saber si la mateixa mare ve més vegades o sempre són individus diferents, així com el nombre de cries, entre altres paràmetres com per exemple la salut dels exemplars. Aquest projecte inclou un protocol per assegurar el millor resultat davant d'un niu a Catalunya. S'avalua la viabilitat segons el tipus de platja, distancia a la sorra i altres paràmetres. Si és viable s'opta per la incubació natural, si no, es traslladen els ous per a ser incubats de manera artificial. Aquest any està sent positiu en aquest sentit a Catalunya, ja que hi ha hagut 4 nius exitosos a les platges catalanes.

El niu a la platja de la Pineda de Vila-seca
Niu de tortuga careta a la platja de la Pineda de Vila-seca | ACN

Veient totes les amenaces que tenen les tortugues marines, de moltes de les quals els éssers humans en som responsables, caldria que tots prenguéssim consciència del fet que la salut del mar i les espècies que hi viuen és una responsabilitat de tots. El Mediterrani és un dels mars més contaminats del planeta i té una gran biodiversitat que cal protegir.

________________________________________________________

Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat.


Comentaris

envia el comentari