L’erosió extrema de les costes de les regions àrtiques de la Terra, en la situació de canvi climàtic actual, arriba a ser d’un metre cada dia, segons han mostrat observacions fetes amb drons. Les tempestes al nord del Canadà s’estan enduent cada vegada més permagel que, quan el gel es fon durant l’estiu, queda exposat als elements. Els resultats d’aquesta operació posen de manifest com de greus són els canvis que està patint la zona, on l’augment de les temperatures fa que els estius durin cada cop més. El gel marí es fon més aviat i es torna a formar més tard, deixant la costa exposada durant més temps.
En un article publicat a la revista ‘The Cryosphere’, un equip internacional d’investigadors liderats per la Universitat d’Edimburg explica com van enviar drons equipats amb càmeres a sobrevolar una secció de permagel costaner de l’illa de Herschel (Qikiqtaruk), a la costa de Yukon. L’equip va mapejar l’àrea set vegades durant 40 dies al llarg de l’estiu de 2017 i les seves imatges, gràcies a l’ús de models informàtics, van mostrar que la costa havia reculat 14,5 metres durant aquest període, en algunes ocasions més d’un metre per dia. En comparar-ho amb les investigacions fetes entre 1952 i 2011, es va poder comprovar que la velocitat de l’erosió s’havia multiplicat per sis.
En regions com aquesta, els canvis ràpids dels paisatges de permagel no només són un perill per les grans quantitats de metà -un potent gas d’efecte hivernacle- que alliberen sinó que, a més, posen en perill infraestructures molt importants per a les comunitats que hi viuen i també indrets amb un valor històric o cultural molt important, com passa a molts altres llocs del planeta. A mesura que l’Àrtic es continuï escalfant a més velocitat que la resta de la Terra, caldrà estudiar amb deteniment aquests canvis per les conseqüències que, com hem vist, poden tenir tant a nivell local com global.
