Identifiquen els mecanismes cel·lulars que podrien fer-nos viure fins a 500 anys

Els darrers descobriments podrien millorar moltíssim les teràpies contra l'envelliment i multiplicar per cinc la durada de les nostres vides
Exemplar de nematode
Exemplar de nematode | Departament d'Agricultura dels Estats Units

Un equip internacional de científics ha anunciat, en un article a la revista 'Cell Reports', la identificació de dos mecanismes cel·lulars que han aconseguit augmentar la longevitat dels seus subjectes d'estudi fins a cinc vegades, un creixement que, si s'aconseguís en humans, ens faria viure entre 400 i 500 anys. El descobriment d'aquests mecanismes cel·lulars, que governen el procés d'envelliment, s'ha fet en una espècie de nematode batejada C. elegans i que és una de les més utilitzades en les investigacions sobre aquesta matèria perquè, d'una banda, comparteix moltíssims gens amb els humans i, de l'altra, perquè la seva esperança de vida, d'entre tres i quatre setmanes, permet veure ràpidament els resultats de les intervencions que es facin al seu entorn i/o als seus gens.

 

 

La proximitat genètica entre aquest nematode i nosaltres fa que, en el cas de les dues rutes cel·lulars estudiades, s'hagin "conservat" al llarg de l'evolució i, per tant, també siguin als nostres organismes. És per això que els científics han mirat d'alterar la longevitat dels nematodes alterant aquests processos, desenvolupant medicaments que facin canviar el seu funcionament normal. En aquest cas, però, es va modificar genèticament els subjectes d'estudi perquè aquests dos processos funcionessin de manera diferent. En teoria, els resultats obtinguts en les dues modificacions de manera individual feien pensar que, plegades, farien augmentar l'esperança de vida dels nematodes un 130%. El resultat, però va ser d'un inesperat 500%.

 

 

| kc9th (Flickr)

Tot i que el funcionament d'aquestes dues rutes cel·lulars i la seva relació amb l'envelliment és coneguda, fins ara no se sabia com interactuaven entre elles. Aquest descobriment, doncs, ajudarà molt al desenvolupament de teràpies antienvelliment i demostra que, en comptes de parlar de "rutes" cel·lulars que poden modificar-se per alentir l'envelliment, s'haurien d'entendre com una xarxa on, fent les modificacions adeqüades, la longevitat pot créixer exponencialment. Així, es podrien combinar teràpies que afectin processos diferents per abordar el problema de l'envelliment des de diversos fronts alhora.

 

El fet que s'estableixin aquestes sinèrgies entre els diversos mecanismes podria explicar per què, fins ara, no s'ha pogut identificar un sol gen com a responsable que algunes persones arribin fins a edats extraordinàries sense patir les malalties habituals que es relacionen amb l'envelliment.