Identificades les 66 espècies invasores que amenacen més la biodiversitat a Europa

Aquests animals i plantes podrien arribar a la UE durant la propera dècada i posarien en risc la supervivència de moltíssimes espècies autòctones
Channa argus, l'espècie invasora considerada més perillosa pels científics responsables d'aquest estudi
Channa argus, l'espècie invasora considerada més perillosa pels científics responsables d'aquest estudi | Brian Gratwicke (CC)

Un equip de científics ha identificat laes 66 espècies animals i vegetals que, tot i que encara no han arribat a la Unió Europea, serien una amenaça més greu per a la biodiversitat i els ecosistemes del continent. A partir d'una llista inicial de 329 espècies, els investigadors han elaborat una llista de 8 espècies que suposarien un risc molt alt, 40 que serien un risc molt gran i 18 que serien un risc mitjà. La investigació, duta a terme pel Centre d'Ecologia i Hidrologia del Regne Unit i finançada per la Comisió Europea, ha estat publicada a la revista 'Global Change Biology'.

 

Els responsables d'aquest treball van fer servir diversos barems per arribar a un consens sobre la possibilitat que cada espècie arribés, s'establís, proliferés i tingués un impacte important en la biodiversitat durant la primera dècada. Així, les vuit espècies que suposen un perill més gran per als ecosistemes europeus són:

 

1. Channa argus, una espècie de peix nadiu del sud i l'est de la Xina però que ara es troba en moltes més àrees, especialment en aigües poc profundes com les dels arrossars i els aiguamolls. S'alimenta d'espècies natives i es reprodueix molt ràpidament, cosa que ja ha provocat canvis en ecosistemes d'altres llocs del món com, per exemple, la conca del riu Mississipi, als Estats Units.

2. Limnoperna fortunei. El musclo daurat també és nadiu de la Xina i del sud-est asiàtic però va arribar a Hong Kong el 1965 i al Japó i Taiwan als anys 90. Des d'aleshores, ha arribat als Estats Units i a Amèrica del Sud, on ha alterat la fauna nativa i la cadena alimentària dels ecosistemes d'aigua dolça.

3. Orconectes rusticus. El cranc de riu rovellat és nadiu dels Estats Units però ja és present al Canadà. És molt gran i agressiu i, per tant, pot defensar-se millor dels seus depredadors que les altres espècies.

 

Cranc de riu rovellat
Cranc de riu rovellat | D.P.

 

4. Plotosus lineatus. El peix gat llistat és nadiu de l'Índic però va ser localitzat per primera vegada al Mediterrani el 2002. Des d'aleshores, s'ha escampat per tota la costa d'Israel. Aquest peix verinós viu a substrats arenosos i fangosos, competint i deplaçant les espècies autòctones.

5. Codium parvulum. Una alga verda nativa del Pacífic i l'Índic però que va arribar al Mar Roig i, d'allà, a les costes d'Israel i el Líban. Se la considera una enginyera d'ecosistemes, alterant tant la seva estructura com la seva funcionalitat.

6. Crepidula onyx. Aquesta espècie de cargol de mar és nadiu del sud de California i el nord de Mèxic, però ara s'ha escampat per mig món i és una espècie altament invasora a Àsia, on ha estat localitzat a Corea, el Japó i Hong Kong.

7. Mytilopsis sallei. Una espècie de musclo molt semblant al musclo zebra, espècie invasora que ja és present a Catalunya. Totes dues són capaces de colonitzar completament zones costaneres perquè poden sobreviure a les condicions ambientals més extremes. 

8. Sciurus niger. L'esquirol de Bryant és nadiu de l'est i el centre d'Amèrica del Nord però ara ja és present a tot el continent.

 

Alguns dels descobriments que s'han fet gràcies a aquest estudi són, per exemple, que la majoria d'espècies invasores són originàries d'Àsia i d'Amèrica del Nord i del Sud. Les espècies aquàtiques tendeixen a arribar en vaixells mentre que els invertebrats terrestres és més probable que arribin transportats en plantes sense ser detectats. Les regions del Mediterrani, l'Atlàntic i la continental seran les més amenaçades, a tots els nivells taxonòmics, mentre que les regions del Bàltic, el Mar Negre i les boreals no es veuran tan afectades. Els Alps, de fet, no semblen estar amenaçats per cap espècie invasora.

 

Gràcies a aquesta investigació, es podran calcular amb precisió els riscos i avaluar l'amenaça que suposa cada espècie per a la biodiversitat europea per prendre les mesures més necessàries per impedir la seva arribada.