Ideen una manera de comprovar l'existència dels forats de cuc, túnels en l'espai-temps

Un estudi recent indica que, si n'hi ha, es podrien detectar observant estrelles properes a ells
Representació artística d'un forat de cuc i una nau a punt d'entrar-hi
Representació artística d'un forat de cuc i una nau a punt d'entrar-hi | Les Bossinas (NASA)

Els forats de cuc són un element clàssic de la ciència-ficció, túnels a l'espai que podrien permetre recórrer distàncies enormes en l'espai-temps i l'existència dels quals, segons la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein, és possible. Fins ara, però, no se n'ha aconseguit descobrir cap. Això és, precisament, el que vol canviar un estudi que afirma que, observant estrelles en busca de moviments estranys, es podria arribar a demostrar que, efectivament, existeixen. El treball, publicat a la revista 'Physical Review D', ha estat elaborat per un equip internacional integrat per membres d'universitats de la Xina i els Estats Units i afirma que, si dues estrelles estan connectades per un forat de cuc, totes dues s'haurien de veure afectades per la gravetat de l'altra ja que el flux gravitacional hauria de travessar l'espai-temps a través del túnel.

 

Un fenomen com un forat de cuc només podria existir en indrets on la deformació de l'espai-temps sigui enorme i, per tant, sotmesos a forces gravitacionals extraordinàries. Així doncs, un bon lloc per buscar-ne indicis és a prop de forats negres súpermassius com, per exemple, el que hi ha al centre de la nostra galàxia: Sagitari A*. Observant les estrelles que hi ha més a prop, es podrien aconseguir detectar petites variacions en les seves òrbites que podrien indicar la presència d'un forat de cuc que comunica amb un altre lloc de l'espai i el temps a prop del qual hi ha una segona estrella.

Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre | NASA

El problema, de moment, és que la capacitat humana d'observar regions tan llunyanes de l'espai és limitada. Tot i això, durant els propers anys o dècades es podria desenvolupar la tecnologia necessària per iniciar la cerca de forats de cuc o, si més no, d'indicis de la seva presència, ja que afirmar-ho categòricament continuarà sent molt complicat. El pas següent, és clar, requeriria arribar a una distància prou petita del possible forat per poder observar-lo directament, no només pels seus efectes, i fins i tot si s'aconseguís, el seu ús, tal com s'ha vist a la ciència-ficció, continuaria molt lluny de ser una realitat: perquè una nau pogués passar a través d'un forat de cuc, caldria una font d'energia negativa que, ara mateix, és impossible d'aconseguir.