Les enormes esquerdes que estan creixent a la Barrera de Gel de Brunt, al nord de l’Antàrtida, alliberaran tard o d’hora un iceberg d’una superfície més de quinze vegades superior a la de la ciutat de Barcelona. Segons informa l’Observatori Terrestre de la NASA a la seva pàgina web, a més, resulta molt difícil predir la reacció de la resta de la barrera de gel al trencament d’aquest enorme fragment, de manera que les infraestructures científiques i la presència humana en aquesta zona del continent glaçat, que va començar l’any 1955, estan en perill. Les imatges següents, obtingudes pels satèl·lits Landsat, permeten veure la diferència entre l’estat de la barrera de gel el 30 de gener de 1986 i fa un mes, el 23 de gener de 2019.
L’esquerda que es veu a la part superior de la imatge corresponent a 2019, i que ha estat batejada com “l’esquerda de Halloween”, va aparèixer a finals d’octubre de 2016 i ha anat creixent cap a l’est partint d’una regió coneguda com les Elevacions de Gel de McDonald, formades pel gel que flueix per sobre d’una formació a sota del mar on el terra s’eleva prou com per tocar la base de la barrera. Aquesta situació impedeix que el gel es mogui i causa pressió, clivelles i esquerdes a la superfície del gel.
L’esquerda més preocupant, però, com es veu clarament a la imatge, és la del centre de la imatge. Després d’estar estable durant més de tres dècades, fa poc que va començar a créixer a una velocitat aproximada de 4 quilòmetres anuals en direcció nord. Quan totes dues esquerdes es trobin, l’àrea de la barrera de gel que se separarà serà, aproximadament, de 1.700 quilòmetres quadrats.
Tot i que no seria, ni molt menys, un dels icebergs més grans que s’ha alliberat mai, seria el més gran en trencar-se de la Barrera de Gel de Brunt d’ençà que va començar a ser observada fa més d’un segle, el 1915. Segons afirma la NASa, a més, els científics dubten de si la pèrdua d’aquest iceberg provocarà més canvis en la barrera o si, fins i tot, la podria desestabilitzar i fer que es trenqués.
Aquests fenòmens, a més, són un problema de seguretat per a les persones que viuen i treballen a la barrera, especialment per als investigadors de l’estació britànica Halley, una base molt important per a la recerca terrestre, atmosfèrica i espacial que, tot i que habitualment funciona durant tot l’any, recentment ha estat clausurada dues vegades a causa dels canvis imprevisibles del gel. L’estació, de fet, ja va ser tancada i traslladada a una nova ubicació el 1992 i, per darrera vegada, el 2017, quan va ser col·locada a l’altra banda de l’esquerda central de la barrera.
Les barreres de gel canvien com a part del seu cicle vital, però fenòmens com els que s’han vist durant els darrers anys resulten molt estranys perquè, d’ençà que l’explorador britànic Ernest Shackleton va explorar la zona per primera vegada el 1915, la Barrera de Gel de Brunt no havia patit canvis significatius, cosa que ha canviat molt les darreres dècades.
