Els humans estem posant en perill d'extinció un milió d'espècies

Un informe de les Nacions Unides posa damunt la taula l'impacte catastròfic de les nostres activitats a la terra, el mar i l'aire del nostre planeta i els efectes en la biodiversitat
Deforestació | Cedida

L'activitat dels humans al nostre planeta està posant en perill d'extinció un milió d'espècies d'animals i plantes, fent recular la biodiversitat de la Terra a un ritme que pràcticament no s'havia vist mai, ni tan sols en moltes de les grans extincions del passat, on les espècies van anar desapareixent a un ritme més lent. Al mateix temps, l'explotació dels recursos naturals i la contaminació, a causa del ràpid augment de la població mundial i el creixement de les necessitats d'aliments i energia, continuen fent créixer aquesta amenaça, fent imprescindible un gran canvi en la nostra interacció amb la natura i amb la Terra en general si volem aturar aquesta espiral.

 

Aquesta perspectiva tan pessimista, elaborada a partir de 15.000 estudis anteriors, és la conclusió del darrer informe de la Plataforma Intergovernamental Ciència-Política sobre Biodiversitats i Serveis Ecosistèmics (IPBES per les seves sigles en anglès) de les Nacions Unides, un informe de 1.800 pàgines del qual, aquest dilluns, s'ha publicat un resum de quaranta pàgines. L'informe, el més complet que s'ha fet mai fins ara i elaborat per representants de 132 països, alerta de com, durant els darrers cinquanta anys, el nostre impacte en la Terra ha crescut exponencialment a causa de l'augment de la població de la Terra, que s'ha duplicat des de 1970, i del creixement de la seva economia, que s'ha multiplicat per quatre en el mateix període de temps alhora que el comerç internacional es multiplicava per deu. L'extensió de les àrees urbanes del món, per la seva banda, s'han duplicat des de 1992.

 

Bosc tropical talat al sud de Mèxic | D.P.

 

La necessitat d'alimentar, vestir i proporcionar energia a totes aquestes activitats ha causat, per exemple, una gran devastació en els boscos del món, especialment a les zones tropicals. Entre els anys 1980 i 2000 es van perdre 100 milions d'hectàrees de bosc tropical, principalment per fer lloc a la ramaderia a Amèrica del Sud i a plantacions de palma d'oli al sud-est asiàtic. Les zones humides -aiguamolls, maresmes, etc- encara han rebut un impacte més gran: de les que existien l'any 1700, el 200 només en quedaven un 13%. Tota aquesta devastació de la natura està causant la mort d'animals i plantes arreu del món i, segons l'informe, aproximadament el 25% de les espècies estan amenaçades d'extinció durant les properes dècades, una velocitat enormement més ràpida que la que ha causat l'aparició i extinció d'espècies durant els darrers deu milions d'anys. Un cas molt evident és el dels insectes dels quals, tot i que no se n'han estudiat les poblacions a nivell mundial, hi ha múltiples informes que alerten del seu retrocés i dels grans efectes negatius que pot tenir. El 10% de les espècies d'aquest grup estan amenaçades, com també ho estan més del 40% dels amfibis, el 33% dels esculls de corall i més d'un terç dels mamífers marins.

 

Avió fumigant un camp de conreu | Pixabay

 

L'activitat agrícola humana, a més, també està patint els efectes de l'explotació del sòl. La productivitat del 23% de la superfície de la Terra s'ha reduit durant els darrers anys, cosa que fa que siguin necessàries més hectàrees de cultiu només per mantenir la producció. Alhora, el seu estat també és cada cop pitjor a causa de la contaminació, amb la presència de plàstics multiplicada per 10 des de 1980 i entre 300 i 400 tones de metalls pesants, dissolvents, fangs tòxics i altres residus abocats a les aigües del món cada any, que afecten tant als organismes marins com als terrestres. Tot i això, l'informe conclou que el problema més gran continua sent el canvi d'usos del sòl, especialment la destrucció de prats i boscos per fer lloc a plantacions, un procés que, com ja s'ha esmentat, afecta especialment les zones tropicals. Des de 1980, més de la meitat del creixement de l'agricultura s'ha fet destruint boscos. Mirant encara més enrere, un 75% del sòl de la Terra ha estat modificat pels humans des de l'inici de la Revolució Industrial, i l'agricultura, de principi a fi, és la responsable del 25% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà.

 

Un riu ple de deixalles transcorre pel mig d'un barri de barraques a l'Índia | Meg i Rahul (CC)

 

Al mar, és clar, la situació no és millor. El 2014 només un 3% dels mars del món es van considerar lliures de la població humana i un 66% dels ecosistemes marins han estat alterats pels humans des de 1840. Els mars pateixen com mai abans la seva activitat, amb el 33% de les reserves de peix del món explotades per sobre de nivells sostenibles -dades de 2015-, una reducció del 50% en la quantitat de coralls vius als esculls d'arreu del planeta durant els darrers 150 anys... i la tendència va en augment. L'increment de les necessitats d'alimentació, el canvi climàtic, la contaminació i les espècies invasores estan tenint un efecte catastròfic en els oceans de tot el món. La contaminació sola és la responsable de la creació de més de 400 "zones mortes" als mars del món, on hi ha tan poc oxigen que la vida hi és gairebé inexistent.

 

Les perspectives de futur que mostra l'informe són diverses. Els seus autors hi han inclòs diversos escenaris de futur, que no només expliquen què passarà si tot continua com fins ara sinó també quina serà l'evolució de la biodiversitat si es comencen a introduir pràctiques més sostenibles. En gairebé tots els casos, però, els efectes negatius de la nostra activitat es continuaran notant fins més enllà de l'any 2050, excepte aquells que inclouen el que els científics anomenen "canvi transformatiu", que significaria abandonar el principi del creixement econòmic sostingut. Tot i que el document no dóna instruccions polítiques concretes, suggereix que deixar de fer servir el PIB com a indicador principal de riquesa i adoptar una visió més global, que inclogués la qualitat de vida i els efectes de les activitats econòmiques, podria beneficiar molt positivament la Humanitat i tot el planeta. En aquest mateix sentit, també caldria augmentar ràpidament les zones terrestres i marines protegides, que haurien d'arribar a ser una tercera part del planeta.

 

Balenes agonitzant a una platja de Nova Zelanda | Liz Carlson

 

El canvi climàtic, és clar, també és un factor molt important en aquesta tendència negativa de la biodiversitat mundial. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle s'han duplicat des de 1980, fent que la temperatura mitjana de la Terra augmenti 0,7ºC. Si l'escalfament global arriba als 2ºC, el 5% de les espècies del món estaran amenaçades d'extinció per aquest motiu, una proporció que augmentaria fins al 16% si l'escalfament assolís els nivells de les pitjors projeccions i arribés als 4,3ºC. Justament, els autors d'aquest darrer informe volen que el seu document tingui un paper tan important en la gestió de la biodiversitat com el que va tenir el darrer informe de l'IPCC sobre el canvi climàtic. Justament, aquest document arriba abans de les dues cimeres d'alt nivell que hi haurà el 2020 i on els líders mundials revisaran els seus objectius sobre el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.