El Hubble aconsegueix una nova imatge espectacular de la gran explosió d'Eta Carinae

A 7.500 anys-llum de la Terra, el sistema està format per dues estrelles molt més grans que el Sol, una de les quals podria ser a punt d'esclatar definitivament
L'explosió d'Eta Carinae vista pel Telescopi Espacial Hubble fent servir, també, la llum ultraviolada
L'explosió d'Eta Carinae vista pel Telescopi Espacial Hubble fent servir, també, la llum ultraviolada | NASA, ESA, N. Smith (University of Arizona) i J. Morse (BoldlyGo Institute)

Els enormes focs artificials que van començar fa 170 anys continuen a l'estrella súper massiva Eta Carinae, la més gran d'un sistema doble que es troba a 7.500 anys-llum de nosaltres. Aquesta nova imatge feta pública per la NASA, obtinguda pel Telescopi Espacial Hubble i que també inclou la llum ultraviolada, mostra els gasos calents i en expansió de l'estrella en vermells, blancs i blaus brillants. L'enorme explosió pren la forma de dos globus de pols i gas i altres filaments que surten disparats d'una estrella que, al principi, devia haver tingut una massa unes 150 vegades superior a la del nostre Sol. El 1840 -per a nosaltres, en realitat va passar 7.500 anys abans- una explosió gegantina, batejada com La Gran Erupció, va convertir Eta Carinae en l'estrella més brillant del cel terrestre durant més de 10 anys i, durant un temps, els mariners dels mars del Sud la van fer servir com a referència a l'hora de navegar. 

 

Després, la seva brillantor va anar desapareixent i ara Eta Carinae amb prou feines es pot veure a ull nu. L'estrella, però, sobreviu, i de fet es pensa que podria ser a punt d'esclatar definitivament. Durant els darrers 25 anys, els astrònoms han fet servir tots els instruments del Telescopi Espacial Hubble per estudiar-la, aconseguint imatges tan espectaculars com aquesta. Els científics sabien que el material expulsat en l'explosió del segle XIX havia estat escalfat per ones de xoc després de xocar amb el material expulsat en explosions anteriors. Ara, esperaven trobar llum del magnesi provinent dels mateixos filaments que formen el nitrogen brillant -vermell-, però l'estructura de magnesi ha resultat ser completament diferent, en l'espai entre les bombolles de pols i els filaments exteriors de nitrogen incandescent.

 

La tècnica de buscar gas calent en llum ultraviolada, doncs, ha demostrat ser tot un èxit i es podria fer servir per estudiar altres estrelles i nebuloses. Fins ara, l'ús de l'espectre infraroig havia donat prou informació com per fer pensar que en el cas d'Eta Carinae, per exemple, es tenia una idea clara de tots els materials que s'havien expulsat, però, un cop més, ens equivocàvem.