Un home de trenta anys que havia quedat tetraplègic a causa d’un accident ha tornat a moure els seus braços i cames i fins i tot a caminar gràcies a un exoesquelet que pot controlar amb el seu cervell. Un equip de científics i enginyers francesos de Clinatec i la Universitat de Grenoble ha presentat els resultats del seu treball en un article a la revista ‘The Lancet’ i ha publicat imatges de l’home, de nom Thibault, que va afirmar que les seves primeres passes amb l’exoesquelet el van fer sentir com “el primer home a la Lluna”.
Tot i que els moviments no són perfectes, especialment pel que fa a caminar, i el vestit robòtic només ha estat provat al laboratori, és un gran avenç que en el futur podria millorar enormement la qualitat de vida dels pacients amb lesions medul·lars i se suma als darrers projectes de creació d’interfícies humà-màquina per controlar pròtesis que tornen el moviment tant a aquests pacients com, també, als que han patit amputacions. De moment, Thibault, que treballava en una òptica fins que va patir una caiguda de quinze metres en un club nocturn fa quatre anys, pot controlar els seus braços i moure’ls en un espai tridimensional. El 2017 va entrar a les proves amb exoesquelets de Clinatec i la Universitat de Grenoble, on va fer servir els implants cerebrals per controlar un personatge virtual abans de moure el cos robòtic. En declaracions a la cadena pública britànica BBC, ha afirmat que “va ser molt difícil perquè és una combinació de múltiples músculs i moviments”.
Tot i que els seixanta-cinc quilos de l’exoesquelet no restaura completament les funcions que va perdre a l’accident, és una millora molt important en el desenvolupament de les tecnologies que persegueixen donar l’oportunitat de controlar membres amb el pensament. De moment, Thibault es pot moure al laboratori i lligat al sostre per impedir que caigui perquè l’exoesquelet encara no està prou desenvolupat, però qual li assignen tasques específiques les pot dur a terme satisfactòriament un 71% de les vegades. Així doncs, tot funciona correctament i només calen millores per donar més mobilitat als pacients. Actualment, el límit més important és la quantitat de dades que es poden llegir del cervell, enviar a l’ordinador, interpretar i enviar al robot, un procés que triga uns 350 mil·lisegons. Tot i això, dels 64 electrodes que té cada implant cerebral només se’n fan servir la meitat i, per tant, hi ha potencial per millorar fent servir ordinadors més potents i intel·ligències artificials per interpretar la informació del cervell.
Aquest tipus d’investigacions no només es dirigeixen a la millora de les condicions de vida dels afectats per diverses lesions sinó també a augmentar les capacitats humanes, un camp conegut com a transhumanisme i que, fora de les seves derivades culturals i intel·lectuals, també té aplicacions militars evidents però que no són, en cap cas, entre els objectius dels responsables d’aquest exoesquelet.
