Greenpeace repta 10 ciutats de l'Estat a fer-se sostenibles

L'organització afirma que canviar la gestió de les ciutats, on viu la major part de la població mundial, és una de les eines més importants contra la crisi planetària
Panorà mica del Vallès cap a Barcelona
Panoràmica del Vallès cap a Barcelona | FemVallès

L'organització ecologista Greenpeace ha escollit deu ciutats de l'estat espanyol per un repte que vol que les faci pioneres en una gran "revolució urbana". Albacete, Barcelona, Madrid, Palma, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Soria, Valencia y Zaragoza, han esta triades com a objectius per demanar-los que desenvolupin models sostenibles que integrin la lluita contra el canvi climàtic, reverteixin la pèrdua de biodiversitat i creïn espais amables i saludables per als seus ciutadans. Dins d'un document anomenat "El teu consum ho canvia tot", l'entitat ha recollit les àrees on creu que aquestes ciutats haurien de començar a treballar i quines possibilitats de canvi tenen.


El 80% de la població de l'Estat viu en ciutats, els llocs on es consumeix més aigua, més energia, on els transports contaminen més, on es consumeixen més productes d'un sol ús i on es generen més residus. A nivell mundial, el 2007 la població que vivia a les ciutats va superar per primera vegada la que vivia a les ciutats, una xifra que no ha fet altra cosa que augmentar. A l'àrea metropolitana de Barcelona, l'any 1950, hi vivien 1,8 milions de persones. El 2030, es preveu que siguin 5,7 milions. És per això que Greenpeace s'ha marcat com a objectiu demanar canvis substancials en gestió de residus, salut, alimentació i mobilitat, per convertir les ciutats en espais sostenibles i que tinguin com a prioritat la gestió dels recursos i la reducció d'emissions contaminants. Això, en el seu parer, crearia urbs més humanes i més saludables, on la qualitat de vida, la reparabilitat, l'intercanvi, les noves economies i la comunitat tindrien un paper fonamental.


 

Les propostes de l'entitat, doncs, es dirigiran als sectors que tenen més impacte al medi ambient i alhora més capacitat per canviar, com ara el model agroalimentari -alimentació variada i sostenible-, el desenvolupament de sistemes de mobilitat urbans i metropolitans amb menys impacte i la reducció dels residus, apostant per una disminució del consum de productes d'un sol ús i fomentant la reparabilitat, la reutilització i l'intercanvi per allargar la vida útil dels productes.