El gran incendi que aquest dijous a la tarda continua cremant a la Ribera d’Ebre i que ha cremat unes 5.500 hectàrees és un desastre l’abast del qual hauria pogut estar molt més reduit. Si bé en les condicions actuals els Bombers calculen que podria arribar a afectar fins a 20.000 ha, els darrers temps molts dels actors implicats en la gestió dels boscos i l’extinció d’incendis havien advertit de les probabilitats que es produís un foc d’aquestes característiques, molt complicat de controlar i amb un gran potencial destructiu. Una gestió deficitària de les masses forestals i la manca de recursos dels Bombers són, juntament amb els efectes del canvi climàtic, les causes de la ràpida propagació del foc i de les dificultats que hi ha per a controlar-lo.
Si bé l’onada de calor que viu el país va fer saltar les alarmes i es van prendre mesures com ara restriccions d’accés a molts punts del medi natural, la preparació dels boscos catalans i dels serveis de detecció i extinció d’incendis no era la millor per a un episodi com aquest. A finals de l’any passat, arran d’un estudi que advertia de la devastació que podia provocar el foc a la zona mediterrània a causa de l’escalfament global, l’investigador Marco Turco, del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses de la Universitat de Barceloan, va avisar que “els efectes del canvi climàtic podrien superar els recursos de prevenció” i que, per tant, en caldrien més per gestionar aquest problema. En la mateixa línia, el passat novembre, en una jornada internacional sobre els megaincendis forestals celebrada a Solsona, Sébastien Lahaye, del clúster de Seguretat de Marsella, a França, va apostar per millorar la gestió del paisatge, molt deficient a causa de l’abandonament de l’agricultura i el creixement descontrolat de la superfície forestal. Val Charlton, directora d’una empresa sud-africana del sector, hi va coincidir, afegint que la delegació de la responsabilitat en els serveis d’extinció, que concentren la majoria dels esforços econòmics, és un gran error.
En el cas de Catalunya, a més, els actors implicats en apagar focs fa més de deu anys que reivindiquen uns recursos crucials per fer bé la seva feina. Precisament, a principis d’aquest mes de juny, el conseller d’Interior, Miquel Buch, davant del que va qualificar com “la pitjor campanya forestal dels darrers anys”, va accedir a les seves peticions a través d’un pla de contractació i renovació d’equipament que es farà fins l’any 2022 i en què s’invertiran disset milions d’euros. Massa tard, doncs, per a la Ribera d’Ebre, sigui per la priorització d’assignació de recursos del seu Departament i/o per l’infrafinançament crònic que pateix la Generalitat. El mateix dia la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va coincidir amb els experts en què el millor mecanisme per lluitar contra els incendis és la gestió forestal continuada i va explicar les mesures del Govern en aquest sentit, a què dedicarà gairebé vuit milions d’euros.
Què pensen els especialistes i els col·lectius directament afectats de les accions de l’executiu català? Durant unes jornades celebrades a Barcelona el gener de 2018 sobre la gestió de l’aigua i els boscos, el responsable d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, va recordar que un dels factors que facilita els incendis és que els boscos catalans, que no només ocupen més superfície sinó que són molt més densos que fa unes dècades, competeixen per una aigua cada cop més escassa i, per tant, estan més secs i cremen més ràpidament. Per a ell, reduir la densitat forestal a un 50% de l’actual és, com va demostrar una prova feta el 2012 a l’Alt Empordà, una mesura necessària per augmentar la resistència de la vegetació a sequeres i incendis.
La idea de Borràs, però, s’enfronta a l’atomització de la propietat forestal i a la inversió que cal per dur-la a terme, i per això va proposar una taula multilateral amb propietaris, administracions i ciutadans. En el mateix sentit, el Consorci Forestal de Catalunya també va demanar, encara no fa un any, un paper més important en la gestió dels boscos i de la biodiversitat. L’entitat, que representa els propietaris de 200.000 hectàrees de bosc, va reclamar desenvolupar activitats econòmiques que no només ajudarien a prevenir els incendis sinó, també, la biodiversitat i la vida rural. Per a ells, però, el Govern, amb una visió “urbanita”, amenaça el futur dels boscos posant entrebancs a les seves activitats: en paraules del seu president, Rossend Castelló, “sense economia no es paguen els boscos”, especialment si les subvencions a la gestió sostenible han passat de 10 a 4 milions d’euros anuals durant els darrers anys tot i que el cost total de fer una bona tasca a tot el país seria, van calcular, d’uns 30 milions.
Albert Garduño, de l’Institut Forestal Europeu, coincidia amb això quan, l’abril de 2018, va explicar a ‘Món Planeta’ que l’explotació sostenible dels boscos els podia donar molta més capacitat de resistència i recuperació davant dels incendis i que, a més, la fusta podia ajudar a dependre menys dels derivats del petroli, reduint l’ús de plàstics en mobiliari o construcció. En aquest sentit, Garduño va lamentar que les campanyes contra la deforestació dels anys vuitanta i noranta haguessin “causat altres reptes”, com la reticència actual a la tala. Els beneficis d’aquestes activitats, a més, reduirien la dependència dels propietaris forestals de les subvencions per mantenir els seus boscos. Per a Castelló, però, la regulació de les masses forestals, repartida entre els departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, és una dificultat pels criteris oposats que tenen tot sovint. Això, va considerar, fa que els boscos del país creixin un milió de metres cúbics anuals i que, ja fa un any, afirmés que fins i tot els bombers estaven segurs que “un gran incendi” era qüestió de temps. Castelló, però, no pensava en la Ribera d’Ebre sinó en l’Alta Garrotxa, on les polítiques de sobreprotecció han fet que el Pirineu, un bosc ininterromput del cap de Creus a Navarra, estigui en perill de patir un incendi on els efectius terrestres no podrien ni arribar a causa del mal manteniment dels camins.
