Govern i sector reclamen a l'Estat un model social de gestió de la pesca d'arrossegament

Demanen que el nou esquema de gestió estatal reconegui l’esforç de la flota catalana duent a terme vedes biològiques anuals per pròpia iniciativa i que l’assignació de les jornades pesqueres anuals es faci a les confraries
Pescadors
Pescadors | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

La Generalitat i el sector pesquer exigeixen que el nou esquema de gestió a escala estatal reconegui l’esforç que ha fet la flota catalana d’arrossegament els darrers anys duent a terme vedes biològiques anuals per pròpia iniciativa. Així ho va fer palès una representació encapçalada pel director general de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Sergi Tudela, i el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, a la reunió celebrada el passat 30 d’octubre a Madrid, convocada pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació amb representants de les comunitats autònomes mediterrànies i els respectius sectors.  

 

En aquesta mateixa trobada, també van demanar que a Catalunya l’assignació de les jornades pesqueres anuals es faci directament a les confraries de pescadors i que se’ls permeti autogestionar-se l’activitat. Aquest darrer punt és considerat una línia vermella en la negociació per la part catalana. El posicionament de Catalunya és compartit per una majoria d’administracions i del sector pesquer de l’àmbit mediterrani de l’Estat.

Vaixell pesquer tornant al port al sud de l'estat espanyol | Hernán Piñera (Flickr)

Aquesta setmana, el Departament d’Agricultura i la Federació de Confraries han tramès aquestes aportacions a la consulta pública prèvia a la presentació d’un esborrany de normativa de gestió d’aquesta modalitat de pesca, prevista per a la segona quinzena de novembre. En l’escrit remès a Madrid, la part catalana reitera que es compensi la flota amb un increment del 15% dels dies assignats anualment atenent a l’esforç realitzats en vedes biològiques els darrers anys. Així mateix, es reclama que les assignacions de jornades de pesca no esdevinguin drets d’accés al recurs, tot mantenint la gestió pública d’un recurs biològic comú. En aquest sentit, l’escrit també reclama que la nova norma blindi jurídicament aquestes assignacions contra qualsevol possibilitat de transmissibilitat, ara o en el futur.

 

El nou reglament europeu sobre gestió de la pesca demersal a la Mediterrània Occidental, aprovat aquest estiu, restringeix els dies de pesca anual de les flotes d’arrossegament per millorar l’estat dels recursos pesquers mitjançant l’establiment de dies màxims de pesca anual i estableix que correspon a cadascun dels estats membres de decidir el mecanisme precís de gestió d’aquestes jornades de pesca al seu territori. A Catalunya, la Generalitat i el sector han treballat conjuntament els darrers dos anys per tal que la norma europea fos prou respectuosa amb les característiques del sistema pesquer del país per tal de fer-la compatible amb el manteniment del Sector. Catalunya, amb 234 embarcacions actives, concentra la major flota d’arrossegament de l’Estat al Mediterrani, i per això cal treballar en una proposta que asseguri la sostenibilitat de l’activitat pesquera a Catalunya i a la Mediterrània, tot preservant el seu fort caràcter social i l’arrelament territorial que constitueix la seva essència.