El Govern impulsa l'Agenda Urbana de Catalunya per definir les ciutats del futur

Serà un acord estratègic de país per afrontar els reptes tecnològics, ambientals, energètics i de cohesió social
Contaminació
Contaminació | Ajuntament de Barcelona

El Govern de la Generalitat ha anunciat que impulsarà l'Agenda Urbana de Catalunya, un acord estratègic de país per afrontar els reptes tecnològics, ambientals, energètics i de cohesió social de les àrees urbanes del segle XXI. És per això que ha creat una Assemblea integrada per totes les administracions i representants del teixit ciutadà i econòmic que s’encarregarà d’elaborar i validar-la. Serà la guia per al desenvolupament sostenible de les ciutats durant les properes dècades i per superar els problemes endèmics que va deixar l’explosió urbana del segle passat.


 

L’Agenda catalana deriva de la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada per l’ONU el 2016, on es constatava que el món viu un procés d’urbanització irreversible i les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, així com les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats. Actualment, el 54,60% de la població mundial viu en àmbits urbans i es preveu que la xifra arribi al 66% el 2050. En el cas de la Unió Europea, el 74% dels seus habitants viu en àrees urbanes i a Catalunya ho fan 8 de cada 10 ciutadans. És un territori amb un dens entramat de ciutats mitjanes i petites amb una potent àrea metropolitana, on les àrees urbanes estenen la seva influència més enllà dels seus límits físics i administratius.


 

Les ciutats generen riquesa i ocupació. El 54% de la població mundial, la que viu en entorns urbans, genera més del 80% del PIB planetari. A Catalunya, les 8 comarques amb economies no agràries generen el 77,66% del PIB català (2015). No obstant, l’expansió i el creixement de les ciutats amb el model característic del segle XX, basat en el consum de sòl i en un urbanisme expansiu, ha provocat una sèrie de problemes endèmics. Ara, Catalunya ha d’abordar les conseqüències d’una urbanització extensiva que ha fomentat la dispersió de la població i la seva dependència del vehicle privat i de les energies fòssils. Els problemes en l’accés a l’habitatge, la desigualtat, la seguretat o la cohesió social i l’accés als serveis bàsics són alguns dels reptes de les ciutats catalanes actuals.


 

Tot i que Catalunya disposa de bons instruments legislatius, que s’han anat adaptant als canvis socials, cal un altre model urbà que doni resposta a noves tendències que ja són una realitat i que busquen el seu espai en les ciutats:

- Revolució tecnològica: comerç electrònic i increment de la mobilitat associada al seu transport, mobilitat autònoma i connectada, smart cities, ús de drons i realitat ampliada.

- Nous impactes ambientals: efecte illa de calor a les ciutats, regressió del litoral, canvi climàtic, contaminació, sobirania alimentària o arribada de refugiats climàtic.

- Canvi del model energètic: vehicles elèctrics i necessitats de les infraestructures associades, instal·lacions d’energia solar o fotovoltaica.

 

Panormà mica de Rubí
Panormàmica de Rubí | ARTUR RIBERA

 

L’Agenda Urbana de Catalunya serà un acord estratègic de país, entre tots els actors que influeixen sobre el territori, per dissenyar els hàbitats urbans del futur tenint en compte aquests impactes. Representa, per tant, una oportunitat per la modernització del país i una contribució a la sostenibilitat del planeta. Tindrà 6 eixos temàtics:


- Hàbitats urbans saludables: Dels 1,8 milions de desplaçaments diaris a l’àrea metropolitana de Barcelona, un 44,2% es realitza en vehicle privat. Paral·lelament, el 60% de la població pateix freqüents episodis de contaminació atmosfèrica. Aquest eix proposarà accions per garantir entorns saludables, amb un servei de sanejament i subministrament d’aigua adequat, un aire net, i la producció i consum d’energies no basades en combustibles fòssils.

- Benestar de les persones: A Catalunya, la proporció de persones en risc de la pobresa ha passat del 19,2% el 2010, al 20,9% el 2014. L’Agenda vol garantir ciutats segures, diverses, inclusives i amb espais col·lectius que permetin la interacció entre els ciutadans. Fomentar l’art i la cultura i eradicar l’exclusió i la discriminació.

- Qualitat urbana: El 56% del sòl urbà està ocupat per un model de ciutat jardí que només representa el 10% del total d’habitatges. D’altra banda, l’habitatge representa més del 70% de l’ús del sòl a la majoria de ciutats. A més, només el 57% de la població catalana disposa de la superfície d’espais lliures recomanada per l’Organització Mundial de la Salut. Es volen aconseguir ciutats que garanteixen l’accés a l’habitatge, que siguin compactes, mixtes i amb unes densitats adequades per permetre la proximitat als béns i serveis, amb accés al transport i amb uns espais públics de qualitat.


- Prosperitat econòmica: El turisme aporta el 12% del PIB de Catalunya i el 15% de l’ocupació, però la seva massificació i la proliferació d’allotjaments turístics provoca efectes nocius. L’Agenda vol cercar un model turístic sostenible, explorar nous models productius amb alt valor afegit, promocionar els clústers de coneixement i l’economia verda i circular.

- Dimensió territorial: L’any 2100, el nivell del mar pujarà entre 90 centímetres i 1,8 metres. L’erosió de les platges a Catalunya és, de mitja, de 90 centímetres anuals. Aquest eix persegueix millorar la gestió dels riscos associats al canvi climàtic i incrementar la capacitat d’adaptació tant dels sistemes naturals com dels sectors socioeconòmics. També treballarà per unes ciutats ben connectades amb els seus territoris i abordarà l’impuls dels corredors biològics i les infraestructures verdes, la protecció d’àrees estratègiques, la sobirania alimentària o la protecció de sòls amb valor agrícola.


- Bon govern: Un 65% del pressupost de despesa pública de les administracions correspon a l’Estat. La Generalitat, amb nombroses competències amb dimensió urbana, té assignat el 25%, mentre que els ajuntaments només gestionen el 10%. En aquest punt, l’Agenda aposta per revisar el finançament dels governs locals i la distribució dels recursos financers, fomentar la participació dels ciutadans en la presa de decisions, millorar el control de la despesa pública i garantir la descentralització i la subsidiarietat.

 

El canvi de mitjans de transport és un element important per avançar cap a unes ciutats més sostenibles
El canvi de mitjans de transport és un element important per avançar cap a unes ciutats més sostenibles | Cedida

 

Per abordar tots aquests reptes, l’Agenda Urbana necessita del compromís i la participació de tots els actors que influeixen en el territori. Per garantir el seu èxit, el Govern aposta per un procés d’elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions. És per això que s’ha impulsat la creació de l’Assemblea Urbana de Catalunya, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, que redactarà i validarà l’Agenda abans que el Govern l’aprovi. La integren 60 membres: 15 en representació dels departaments del Govern; 25 més procedents d’ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, amb criteris de representació territorial i de pes demogràfic, i altres 20 membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu (universitats sindicats, tercer sector, fundacions). L’Assemblea treballarà en grups de treball formats per experts acreditats i amb la col·laboració d’observadors convidats pel seu coneixement de la matèria.


 

El procés d’elaboració de l’Agenda Urbana se sotmetrà a tres fases de participació ciutadana. Inicialment s’elaborarà una diagnosi de la situació actual oberta a les aportacions de la ciutadania i dels experts. Després, cada grup de treball de l’Assemblea elaborarà el seu document de mesures generals i estratègies, que també es posarà a l’abast de la ciutadania. El document final d’actuacions concretes que en resulti serà validat per l’Assemblea, aprovat pel Consell Executiu del Govern i sotmès a informació pública. La previsió és aprovar l’Agenda el 2020. Per garantir que els acords continguts a l’Agenda Urbana s’apliquin, s’elaboraran indicadors de seguiment de la seva aplicació i l’Assemblea funcionarà com a òrgan de control. A més, s’elaboraran informes periòdics de valoració.




Comentaris

envia el comentari