El Govern declara formalment l'emergència climàtica

L’Executiu vol unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món en estat d'alerta per assolir els objectius de mitigació establerts a la Llei del Canvi Climàtic
Palau de la Generalitat | QUICO SALLÉS

El Govern de la Generalitat ha volgut unir-se a les institucions polítiques d’arreu del món que han declarat formalment una emergència climàtica i ambiental per assolir els objectius en matèria de mitigació establerts a la Llei del Canvi Climàtic, aprovada l’estiu de 2017. Amb aquesta finalitat, el Govern ha assumit aquest dimarts a la tarda els compromisos següents:

 

  • Adoptar mesures de simplificació administrativa que eliminin obstacles que puguin posar en perill l’assoliment dels objectius de mitigació del canvi climàtic i transició energètica.
  • Incrementar els incentius i prioritzar polítiques i recursos públics destinats a la transició cap a un model energètic 100% renovable, desnuclearitzat i descarbonitzat, neutre en emissions, que redueixi la vulnerabilitat del sistema energètic català i garanteixi l'accés a l'energia com a bé comú.
  • Prioritzar en les polítiques públiques les opcions amb menor impacte climàtic i major contribució a l'adaptació a les condicions derivades del canvi climàtic. 
  • Adoptar mesures per aturar la preocupant pèrdua de biodiversitat i promoure la recuperació d’ecosistemes.
  • Identificar i acompanyar els sectors de l'economia que han de fer una transició, en un marc general d'aposta per l'economia circular i de creació de llocs de treball verds.
  • Adoptar mesures per a reduir la vulnerabilitat dels sectors socials més sensibles als impactes del canvi climàtic i a aquells als quals la transició pot afectar més.
  • Assumir un model de mobilitat urbana basat en el transport públic, el vehicle compartit i els modes de micromobilitat i en vehicles d'emissió zero.
  • Declarar instal·lacions d’interès territorial estratègic fotovoltaiques que utilitzin sistemes avançats i eficients.
  • Elaborar una estratègia territorial per a la implantació de les instal·lacions d’energia renovable necessàries per a desenvolupar la transició energètica a Catalunya.
  • Instar el Parlament a celebrar cada any un ple monogràfic sobre el canvi climàtic i la seva afectació a Catalunya i sobre les mesures de mitigació i adaptació que el Govern adopti.
  • Revisar la legislació vigent per detectar les normes que afavoreixin l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle o dificultin combatre els efectes del canvi climàtic.
Instal·lació de plaques solars i turbines eòliques | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

Segons el text aprovat, el Govern veu amb preocupació els impactes del canvi climàtic a Catalunya i arreu del planeta i entén que és necessari prendre una consciència del perill que representa, tal i com la comunitat científica està alertant. De fet, a banda dels efectes evidents, els efectes previsibles del canvi climàtic poden perjudicar notòriament la nostra economia productiva, des de l'afectació negativa en el funcionament i manteniment d'infraestructures a alteracions dels entorns en què es desenvolupen activitats com el turisme, la producció agropecuària o tota la indústria amb demandes intensives d'aigua o d'energia. Igualment, no s'han de negligir els seus impactes sobre la salut.

 

El recent informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic sobre els 1,5ºC estableix la necessitat de reduir les emissions globals al voltant del 45% en el 2030 respecte dels nivells del 2010 i assolir unes emissions netes nul·les per al 2050. Igualment, el darrer informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics, publicat recentment, alerta de la situació de declivi sense precedents en què es troba la natura del planeta i l’acceleració de la ràtio d’extinció d’espècies. A Catalunya, el Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016) posa en relleu les dificultats a què molts sectors i ecosistemes hauran de fer front les properes dècades, en un clima més càlid, més sec, amb una major freqüència de fenòmens extrems, i dins un entorn que ja està sotmès a una forta pressió sobre els seus recursos hídrics, que ha sofert canvis dràstics en l’ús del sòl, amb un litoral fortament artificialitzat, una agricultura excessivament centrada en l’alimentació animal i un nivell d’autosuficiència baix en la producció d’aliments, una pèrdua continuada de biodiversitat, un feble desenvolupament de les energies renovables i uns entorns urbans sovint amb nivells de contaminació massa elevats, per posar uns quants exemples.

 

La manifestació dels estudiants contra el canvi climàtic al seu pas pel carrer Pelai de Barcelona
La manifestació dels estudiants contra el canvi climàtic al seu pas pel carrer Pelai de Barcelona | Adrià Lizanda (TOT Barcelona)

 

La Llei del Canvi Climàtic, de l’agost de 2017, és una resposta a aquest repte. Una llei que va ser aprovada per un ampli consens del Parlament i que inclou objectius ambiciosos com el d’assolir la neutralitat en les emissions de GEH, i un model de producció d’electricitat totalment renovable en el 2050. La seva posada en pràctica necessita la determinació i l’acció compromesa de tothom, societat civil i sectors econòmics inclosos, i d’una forma molt especial de les administracions en tots els seus nivells de govern. D’altra banda, el Govern va adoptar, de manera participada amb la societat civil i sectors econòmics, l’Estratègia de Biodiversitat i Patrimoni Natural en l’escenari 2030, que estableix objectius i indicadors concrets. La societat civil està fent sentir la seva veu, exigint als governs i a les institucions polítiques accions clares i contundents. És el cas del moviment juvenil “Fridays for future”, que reclama, i exigeix, poder tenir un futur sense la llosa que suposarà a les seves vides el canvi climàtic.