Les glaceres de Rússia es fonen el doble de ràpid que fa 10 anys

L'observació de les glaceres d'una de les masses de terra més septentrionals del món mostra que la fusió de les masses de gel de la regió s'ha accelerat dramàticament.
La Cova dels Aviadors Polars, a la Terra de Francesc Josep, visitada pel president rus Vladímir Putin l'any 2017
La Cova dels Aviadors Polars, a la Terra de Francesc Josep, visitada pel president rus Vladímir Putin l'any 2017 | Presidència de Rússia

La reducció de la massa de gel a l'Àrtic rus s'ha duplicat durant els darrers 10 anys, segons afirma un estudi de la Universitat Cornell (Estats Units) que ha estat publicat a la revista 'Remote Sensing of Environment'. La investigació es va centrar a la Terra de Francesc Josep, un arxipèlag glaçat de la zona dels mars de Kara i Barents, que es troben entre les masses de terra més septentrionals i remotes del planeta. La recerca mostra com les glaceres de la zona s'estan encongint tant en extensió com en alçada i que la velocitat a què es perd el gel, en comparació amb la pèrdua de massa de gel a llarg termini, s'està accelerant molt més del què s'havia pensat fins ara. Les temperatures a l'Àrtic, de fet, estan augmentant més que a cap altra zona del món.

Entre els anys 1953 i 2010, la pèrdua del gel en superfície era, aproximadament, de 18 centímetres anuals. Entre 2011 i 2015, aquesta xifra va augmentar fins als 32 centímetres anuals, cosa que suposa un increment de la massa d'aigua d'aproximadament 4.430.000.000 tones anuals. Si bé l'Àrtic s'ha anat escalfant de manera notable durant les darreres dècades, les glaceres de la regió estan responent de maneres diferents. Les glaceres del nord del Canadà, per exemple, estan retrocedint a més velocitat que algunes de les que es troben al nord de Rússia. Tot i això, els científics van voler observar les glacerees russes per veure a què es deuen aquests canvis i per què, ara, les glaceres de la Terra de Franesc Josep s'han fet més petites entre 2011 i 2015 que durant les dècades anteriors, cosa que, aventuren es podria deure al canvi de la temperatura dels oceans, un factor que, per exemple, està afectant dramàticament el ritme de retrocés de les glaceres d'Alaska,