El gel de l'Antàrtida podria estar a punt de patir un cop devastador

Els canvis en l'eix de rotació de la Terra afecten molt el casquet polar antàrtic, la capa de gel que manté estàtica una aigua que podria canviar la geografia del planeta
Antàrtida comparació
Comparativa entre l'Antàrtida de fa 15 milions d'anys i l'actual. | Richard Levy

El moviment de la Terra té efectes coneguts en el clima que hi ha a la superfície. Part dels canvis que han dut les darreres edats de gel, per exemple, estan relacionades amb canvis en l'òrbita al voltant del Sol i també en variacions en l'eix de rotació del planeta, que canvien la distribució i la intensitat de la radiació del nostre astre. Així doncs, aquests canvis també poden impactar i afectar molt poderosament la glacera continental de l'Antàrtida, una immensa extensió de gel de quilòmetres de gruix que conté una quantitat d'aigua que podria fer pujar moltíssim el nivell del mar i canviar la geografia terrestre.

 

A la revista científica 'Nature Geoscience', un equip de les universitats Victoria de Wellington (Austràlia) i Wisconsin-Madison (Estats Units) expliquen la seva darrera recerca, que compara l'històric geològic del gel antàrtic amb els moviments astronòmics de la Terra durant els darrers 34 milions d'anys, d'ençà de la formació de la primera glacera continental. El treball segueix el patró de creixement i retirada del gel en temps geològic, inclosa la capa de gel que cobreix l'oceà del voltant del continent glaçat. Així, han observat que l'escalfament global d'origen humà, combinat amb els canvis en la rotació del planeta, poden escalfar molt l'aigua dels oceans i desestabilitzar la glacera, cosa que tindria efectes dramàtics en el nivell del mar arreu del món.

 

Fusió del gel de l'Antàrtida a causa de l'escalfament global | pxhere

 

 

La glacera occidental de l'Antàrtida, per exemple, conté prou aigua congelada com per fer que les aigües pugin uns 5 metres, més de 25 milions de quilòmetres cúbics d'aigua que arriben, en molts punts, fins el fons mateix de l'oceà. Aquestes capes, a més, són molt sensibles a la calor que transporten els corrents oceànics, i si la capa de gel oceànica es reduís es podria desestabilitzar i desplaçar-se, ja que forma una barrera entre l'oceà i el mar.

 

En el pitjor dels casos, si no s'aconsegueixen reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i limitar l'escalfament global, aquest gel retrocedirà i el món podria arribar a una situació semblant a la de principis i mitjans del Miocè, una era geològica que va acabar fa 14 milions d'anys i en què la Terra, amb l'atmosfera plena de diòxid de carboni, era entre 3 i 4 graus més calenta que ara. Així, la variabilitat de la mida de la glacera continental de l'Antàrtida és previsible combinant els paràmetres astronòmics de la Terra, que són cíclics, i els canvis en els nivells de diòxid de carboni, que n'amplifiquien els efectes. Així doncs, si no volem que el nivell del mar pugi fins a nivells mai imaginats i l'Antàrtida es redueixi a una fracció del que és ara, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle és imperatiu.