La gavina corsa i la gran competència per sobreviure

Els plans de recuperació ajuden a conèixer i millorar l’estat de moltes espècies però a vegades són poc específics i amb objectius molt generals, sense explicacions de com es duran a terme les mesures
Gavina corsa
Gavina corsa | Departament de Territori i Sostenibilitat

Aquesta època, la primavera, és l'època de cria de moltes especies d’aus. Una d'elles és la gavina corsa (Larus audouinii), un ocell que s’ha vist sotmès a una gran pressió durant molts anys. Un dels causants d'aquesta situació és una altra au: el gavià argentat (Larus michahellis). Aquesta espècie, que és una bona competidora, cria a la mateixa època que la gavina corsa i s'ha convertit en allò que anomenem una plaga, fins al punt que molts ajuntaments han posat en marxa campanyes de retirada de nius a causa dels molts problemes que porta.

 

La competència entre aquestes dues espècies no és només pels rebutjos de la indústria de la pesca, que els serveixen d'aliment, sinó també pels llocs de nidificació, ja que busquen el mateix tipus d'espai. Per si tot això fos poc, el gavià argentat depreda els polls i els adults de gavina corsa. Per tot plegat, als anys seixanta la gavina corsa era una de les espècies més amenaçades de tot el món, amb una població total d'unes 1.000 parelles. Tot i que actualment aquest número s'ha multiplicat i el total d'exemplars arriba aproximadament a 20.000, es continua considerant una espècie escassa. El seu futur a més, és incert, a causa de l'esgotament dels peixos a moltes zones del Mediterrani. Aquesta petita gavina, a més, encara té altres depredadors terrestres, com ara les guineus, els gats i els gossos, que també poden afectar negativament les colònies.

Niu amb tres ous al dic de l'Est al Port de Barcelona. | Ricard Gutiérrez, XRFM.

Un altre dels problemes contra el que han de lluitar és l'accés dels humans a les seves zones de cria. Per a fer front a aquesta situació i a la resta de problemes que amenacen la gavina corsa, al País Valencià i a Catalunya es van crear plans de conservació orientats a millorar el seu estat a casa nostra, que recullen informació i mesures per a la seva recuperació. A més d'això, al territori espanyol hi ha tres projectes LIFE de la Comissió Europea, que inclouen els deltes de l'Ebre i del Llobregat, indrets aquests ocells poden nidificar. El pla de la gavina corsa ha permès conèixer millor la població reproductora, un coneixement necessari per a poder fer una gestió correcta i permetre que la població es consolidi. També ha permès avaluar les fonts d’aliment de la gavina corsa, molt important per a l'èxit de la seva reproducció. Aquest pla ha permès conèixer tots aquests problemes i crear campanyes de gestió del gavià argentat, promoure la creació de nous nuclis de cria al delta de l’Ebre i buscar altres zones protegides com el delta de Llobregat i intentar crear consciència entre la població local, amb la senyalització adient de les zones protegides.

 

Els plans de recuperació ajuden a conèixer i millorar l’estat de moltes espècies però, tot i així, a vegades són poc específics i amb objectius molt generals, sense explicacions de com es duran a terme les mesures. A més, tampoc no s’especifica si hi haurà un seguiment quan s’acabi el termini de durada del pla. El cas de la gavina corsa ens ajuda a reflexionar sobre les relacions entre els elements que formen un ecosistema. Les amenaces que poden afectar una espècie són diverses i els factors que s’han de controlar per a millorar la seva situació són molts. No només això, però, sinó que el cas també ens pot portar a reflexionar sobre com els canvis que els humans exercim a la natura poden desencadenar una cadena de conseqüències en espècies que ni tan sols coneixíem.

 

Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat.