La galàxia més brillant de l'Univers devora tres galàxies veïnes

La galàxia, que és a més de 12.400 milions d'anys llum de nosaltres, ha arrencat la meitat de la massa de les seves galàxies més properes
Representació artística de la interacció entre la galàxia gran i les seves companyes
Representació artística de la interacció entre la galàxia gran i les seves companyes | NRAO/AUI/NSF

La galàxia més lluminosa de l'Univers ha estat observada mentre arrencava gairebé la meitat de la massa d'almenys tres de les seves veïnes més petites, segons revela un estudi que ha estat publicat a la revista 'Science'. La llum d'aquesta galàxia, coneguda com a W2246-0526, ha trigat 12.400 milions d'anys a arribar-nos i, per tant, estem veient un fet que va passar quan l'Univers tenia només una desena part de la seva edat actual. Les darreres observacions del radiotelescopi d'Atacama mostren diversos fluxos de material que estan sent estirats des de tres galàxies petites i anant cap a la més gran, que va ser descoberta l'any 2015 per la NASA. Tot i que no és la galàxia més gran o amb més massa que es coneix, és la més brillant, emetent una llum infraroja equivalent a 350 bilions de sols.


 

Els canals que connecten les galàxies contenen tant material com les galàxies mateixes, i han estat observades gràcies a la gran resolució i sensibilitat del radiotelescopi d'Atacama. Fins ara se sabia que les galàxies eren properes però no es coneixia aquesta interacció entre elles. Tot i que el "canibalisme galàctic" no és un fet estrany, aquesta és la galàxia més llunyana de què s'ha observat aquest tipus de comportament i, a més, no es té constància de cap altra galàxia alimentant-se de diverses fonts alhora en un moment tan primerenc de l'Univers. La quantitat de gas que absorbeix la galàxia W2246-0526 és suficient com perquè s'hi continuïn formant noves estrelles i s'alimenti el forat negre que té al seu centre durant centenars de milions d'anys.


 

Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre
Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre | NASA

 

La gran lluminositat de la galàxia no prové de les seves estrelles de manera individual sinó que, de fet, té l'origen en un disc de gas enormement energètic que s'escalfa a mesura que cau cap al forat negre supermassiu del centre de la galàxia. La llum d'aquest disc d'acrecció és absorbida per la pols que hi ha al voltant i emesa en forma d'infraroigs, que fan de la galàxia un exemple d'una categoria molt poc freqüent coneguda, en anglès, com a Hot DOGs, "galàxies calentes enfosquides per la pols", un quàsar que només s'observa una vegada de cada 3.000.

 

La majoria de la pols i el gas que estan sent absorbits de les tres galàxies petites està sent convertit en noves estrelles o bé alimentant el forat negre. Això, però, també podria ser la raó de la destrucció de la galàxia, ja que se sospita que la gran activitat del nucli galàctic farà que esgoti el seu combustible molt ràpidament. Segons els càlculs, el forat negre al centre de W2246-0526 té una massa uns 4.000 milions de cops més gran que la del Sol. La massa dels forats negres al centre de les galàxies té un efecte directe en com pot arribar a brillar el nucli galàctic però, segons aquesta estimació, W2246-0526 és 3 vegades més lluminosa del que es creia possible, obrint un nou misteri que caldrà continuar estudiant.





Comentaris

envia el comentari