Ningú a aquestes alçades posa en dubte que el delta de l’Ebre viu una situació crítica fins al punt que bona part del seu territori pot quedar submergit durant les pròximes dècades. Els candidats per la circumscripció de Tarragona a les eleccions del 14-F ho reconeixen i recorden la importància dels seus valors ambientals i la necessitat de preservar-lo. Però les receptes que aporten segueixen encallades en debats que impedeixen avançar cap a l’objectiu. D’una banda, la necessitat de fer front urgentment a la recuperació de sediments dels pantans de l’Ebre. De l’altra, el creuament de retrets sobre les responsabilitats competencials de les administracions. La importància de recuperar els sediments retinguts a les preses del tram final del riu apareix com una de les mesures que, en línies generals, comparteixen bona part dels principals partits que concorren als comicis a la circumscripció de Tarragona. Experts i científics venen advertint que sense el trànsit sedimentari, els fenòmens de regressió i subsidència que agreujaran de forma substancial els efectes del canvi climàtic, amb l’amenaça de l’increment del nivell del mar. El govern espanyol, que sempre ha adduït la complexitat tècnica de l’operació, ha començat a estudiar-ne la viabilitat. De moment, però, les actuacions de reparació davant les cada cop més freqüents destrosses dels temporals es limiten a moviments de sorres puntuals.
Els candidats d’ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP comparteixen, amb matisos, la necessitat d’actuar sobre aquest trànsit sedimentari com a mesura estructural per garantir la preservació de l’espai sense renunciar a altres mesures imminents. “Tot moviment de sorres, com diu la Plataforma en Defensa de l’Ebre, no ha de ser incompatible amb la recuperació de sediments”, apunta Jordi Jordan, candidat dels comuns, partidari d’implementar mesures “toves i consensuades”, revertint la manca de sediments de les últimes dècades. El gran problema per recuperar aquests sediments i actuar de forma eficient per preservar l’espai, segons addueix la candita d’ERC per la demarcació, Raquel Sans, és de caire competencial. “Les responsabilitats i les competències depenen del govern de l’estat espanyol”, apunta. Per superar aquests bloqueig que, reconeix, indigna la ciutadania, reclama un “compromís ferm” amb aquesta administració perquè, a diferència dels episodis de temporals com Gloria i Filomena, aporti els recursos necessaris per a actuar “no tan a curt termini sinó a mig i llarg”, assumint que més enllà de la mobilització de sorres en l’horitzó imminent cal efectuar una ·”revisió estructural”. Per la seva banda, el cap de llista de Junts per Catalunya a la circumscripció, Albert Batet, acusa directament l’Estat, a diferència del Govern, de “donar l’esquena a les Terres de l’Ebre”, negant-se a proporcionar els “recursos” i cedir les “competències” per actuar en aquesta línia. “Pedro Sánchez va passar per l’aire durant el Gloria. Només recorden Tarragona quan arriba la campanya electoral. Quan venen els problemes, calen solucions”, carrega Batet.
Entre les veus més escèptiques sobre l’efectivitat de la recuperació de sediments es troba la del candidat per C’s, Matías Alonso, cap de la llista més votada a la demarcació en les eleccions de desembre de 2017. “No són la vareta màgica. Només portant sediments el Delta segueix en perill greu”, indica. Aposta per “solucions tècniques” que limitin els efectes dels temporals i evitar episodis com els trencament de la barra del Trabucador. “Cal estudiar i veure qui tipus de barrera física s’hi pot posar”, indica. Des del PP, la seva cap de llista, Inma Rodríguez, no es pronuncia explícitament sobre cap proposta concreta d’actuació per al delta de l’Ebre, si bé considera la lluita contra la regressió com una “prioritat” per la seu partit. Acusa la Generalitat de “fugir d’estudi” a l’hora d’actuar-hi i interpreta que, com a espai inclòs dins la Xarxa Natura 2000 i la de “més alt valor ecològic de Catalunya”, en té la responsabilitat i la competència., també com una de les zones protegides més importants de l’Estat.
El nou govern de la Generalitat que surti de les urnes el 14-F haurà de fer front també a l’aprovació definitiva i entrada en vigor del nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre per al període entre 2021 i 2027, un instrument que regula legalment el riu Ebre, el tram final i, conseqüentment, a possibles mesures per garantir la preservació del Delta. El cabal ambiental del riu, amb una proposta aprovada pel Parlament mai assumida per part del govern espanyol, topa amb les propostes d’ampliar regadius i construir nous embassaments a la conca. Tot en el context de l’amenaça cada cop més evident dels impactes del canvi climàtic. Des d’En Comú Podem Jordan proposa un “pacte per l’Ebre a l’estil del que es va a Girona amb el Ter”. Creu que administració estatal i de la Generalitat han de treballar de forma “conjunta”, no només amb la qüestió dels sediments, sinó a l’hora de redimensionar regadius a tota la conca per garantir els cabals ecològics,. Proposa també que, com va passar amb el Ter, es restitueixi progressivament el minitransvasament a Tarragona. Un aspecte, aquest últim, amb el qual coincideix la candidata de la CUP, Júlia Urgell, qui proposa un Pla de Protecció Integral del delta de l’Ebre que blindi la preservació de l’espai. “Es fan polítiques litorals i no veiem què passa riu amunt”, afegeix, tot qüestionant el suport a un model agroindustrial insostenible amb la promesa de nous regadius a la conca. En canvi, des d’ERC, Raquel Sans, opta per una “mirada responsable” que permeti, al mateix temps, defensar el delta de l’Ebre i els regadius de l’interior, com “única forma de garantir la viabilitat de l’agricultura”, que permeti evitar la despoblació i garantir la continuïtat de l’activitat dels pagesos al territori.
Des de Junts per Catalunya, Albert Batet reclama als republicans defensar “amb vots i acció política, no només retòrica” aspectes com els recursos per actuar al Delta i el cabal ecològic de l’Ebre. “No val pa pena aprovar els pressupostos a Madrid a canvi de res, sens garantir les inversions necessàries a la demarcació”, retreu. Des del PDeCAT, Carles Luz subratlla que es mantindran “sense dubtes ni fissures” al “costat del Delta i del riu per evitar perjudicis al territori”. Per contra, la candidata del PSC, Rosa Maria Ibarra, insta la Generalitat a “col·laborar, cooperar i buscar l’entesa” amb totes les administracions així com organitzacions amb competències o interessos en l’àmbit de l’Ebre. “Es pot arribar més lluny i millor que amb el confrontament estèril i sempre posant el greuge per davant”, conclou. “Hi ha moltes afectacions i interessos ple mig, Cal molta negociació i saber negociar. Des de la Generalitat i determinats partits polítics s’ha fet populisme a les Terres de l’Ebre, fent del Pla Hidrològic un ‘casus belli’: utilitzar llenguatge bèl·lic no és una bona opció per a negociar”, apunta Matías Alonso, tot recordant que la dimensió de la seva conca i el nombre d’agents implicats la Generalitat ha de ser “capaç d’aglutinar voluntats i buscar sinèrgies”. La candidata del PP, Inma Rodríguez, considera que les actuacions del Govern respecte la preservació del tram final de l’Ebre “estan massa polititzades, instrumentalitzades” i deixa en mans dels experts trobar solucions a problemes com la regressió. Davant la possible amenaça de noves detraccions d’aigua del riu, assegura que “tots els transvasaments han estat aprovats pel Govern de la Generalitat i no pel PP”. “No defensarem mai cap transvasament”, tanca.
