Un fòssil revela que els nostres avantpassats van començar a caminar drets molt aviat

El maluc d'un homínid descoberta a Hongria indica que algunes espècies ja ho podien fer fa 10 milions d'anys
Il·lustració mostrant l'aspecte probable dels rudapitecs
Il·lustració mostrant l'aspecte probable dels rudapitecs | John Sibbick, Universitat de Missouri

Tenint en compte que l'espècie humana va evolucionar a partir d'un simi que es movia a quatre potes, el procés i el moment exacte en què van començar a caminar amb dues cames ha estat una de les grans preguntes que s'han fet els científics. Un maluc fossilitzat d'un rudapitec, un antic parent tant dels humans com dels simis moderns, ens ha apropat a la resposta: segons les anàlisis de restes aquell animal, d'una mida semblant a la dels ximpanzés, era capaç de posar-se dret de manera semblant a nosaltres, al contrari del que s'havia pensat fins ara.

 

Tal com expliquen diversos experts d'universitats dels Estats Units en un article a la revista 'Journal of Human Evolution', el fòssil, de deu milions d'anys d'antiguitat, va ser descobert al nord d'Hongria al 2006 i és l'únic maluc complet que s'ha trobat dels rudapitecs i un dels pocs que s'ha trobat d'un homínid que té més de quatre milions d'anys. El 2009, els experts van començar a estudiar-lo i, durant una dècada, van elaborar un model 3D extremadament detallat de l'articulació. Comparant-lo amb models de malucs de primats actuals com goril·les, macacs, oranguntans o ximpanzés, a més, van completar la seva anatomia, inclosa la corba de l'espina dorsals i la posició de les cames. Així és com van observar que el rudapitec era molt diferent dels micos actuals, que suporten el seu pes amb la part baixa de l'esquena mentre es desplacen pels arbres però que, per fer-ho per terra, necessiten l'ajut de les mans a més de la dels peus. S'assemblaven més als humans, que tenen una esquena més flexible i llarga que els facilita la posició erecta.

 

Durant el Miocè, l'època en què va viure el rudapitec, la Terra es va refredar i assecar, fent que els boscos s'encongissin i que els simis que hi vivien haguessin de baixar a terra ferma per buscar aliments. Si, com el rudapitec, podien caminar drets, això els donava avantatge a l'hora de sobreviure en el nou entorn. En aquest sentit, tot i que la relació d'aquesta espècie amb els humans i els simis actuals és evident, no se sap segur si és avantpassada directa de cap de les actuals. Si bé la postura erecta dels humans podria venir d'ells o d'una espècie propera, també podria ser que s'extingissin sense passar aquest tret a cap espècie posterior. Tot i això, el descobriment resulta molt interessant per als estudiosos de l'evolució dels grans simis i desperta encara més curiositat per establir la relació exacta entre aquesta espècie i la nostra.