Un equip d’astrònoms de la Universitat Nacional Australiana ha descobert una estrella que està viatjant a través de la nostre galàxia a una velocitat que supera els 1.700km/s i que, d’aquí uns 100 milions d’anys, haurà abandonat la Via Làctia per no tornar-hi mai més. L’explicació, segons els resultats que seran publicats properament a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomical Society’ però que ja es poden consultar a Internet, és l’estrella ha estat “expulsada” pel forat negre supermassiu que hi ha al centre de la galàxia, Sagitari A. Els científics van descobrir l’origen de l’estrella reconstruint la seva trajectòria i arribant a la conclusió que provenia del centre de la Via Làctia.
L’explicació més probable, i que confirma una predicció feta fa trenta anys, és que l’estrella formava part d’un sistema binari que es va apropar massa al forat negre. En capturar-ne una sota la seva atracció, Sagitari A també va expulsar l’altra a una velocitat que és unes deu vegades més gran que la de qualsevol altre objecte de la galàxia.
Això, segons els càlculs, va tenir lloc fa uns cinc milions d’anys, i l’estrella, ara mateix, es troba a uns 29.000 anys-llum del nostre planeta. L’objectiu dels astrònoms és continuar monitoritzant-ne la velocitat i la trajectòria amb l’ajut del satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea, que té com a missió elaborar el mapa més acurat de la Via Làctia que s’ha fet mai fins ara.
El més destacat d’aquesta estrella, a més de la seva velocitat, és la certesa que prové del centre de la Via Làctia, cosa que ha permès considerar-la una prova de l’anomenat “mecanisme de Hills”, una teoria que explica com un forat negre supermassiu pot expulsar estrelles a velocitats molt altes.
No se sap com d’habitual és que aquestes circumstàncies es donin, però podria ser cada uns quants centenars de milers d’anys. El pas d’aquestes estrelles molt més a prop de nosaltres d’on eren originalment pot ser molt útil per conèixer la composició i les característiques dels astres que es formen al centre de la Via Làctia, una tasca que, d’altra manera, seria molt difícil.
