La "febre de l'or blanc": el mercat negre d'ullals de mamut assola Sibèria

L'escalfament global ha fet més fàcil trobar les restes d'aquests animals prehistòrics, una alternativa a la caça d'elefants. La Xina és la principal compradora d'aquest ivori extret il·legalment
Mamut llanut | Flying Puffin (Flickr)

La "febre de l'or blanc" que viu Sibèria, al nord-est de Rússia, és un dels efectes més inesperats de l'escalfament global, que està fent canviar el nostre planeta a un ritme cada cop més ràpid. Segons explica el servei en espanyol de la cadena britànica 'BBC News', el tràfic d'ullals de mamut s'ha convertit en un gran negoci i la regió ha vist com apareixia un nou mercat negre que, sovint, té com a destí la Xina.

 

Els mamuts, que es van extingir fa aproximadament 4.000 anys, van quedar enterrats sota la terra i el gel de Sibèria, i com amb altres animals, les condicions del permagel han permès que les seves restes arribessin fins als nostres dies en un estat de conservació gairebé perfecte. El canvi climàtic, però, ha anat fonent grans extensions de permagel i, com a conseqüència, algunes d'aquestes restes han quedat al descobert. Tot i que d'entrada això va resultar de gran utilitat per als científics, que van poder trobar un gran nombre d'exemplars pràcticament intactes, al cap de poc van aparèixer els primers saquejadors d'aquestes restes prehistòriques pel valor dels seus ullals. Actualment, un quilo d'ivori de mamut es paga a entre 450 i 900€, i el negoci total d'aquest mercat negre, afirma la BBC citant les autoritats russes, es calcula en uns 42 milions d'euros anuals.

 

Permagel
Permagel | Universitat de Barcelona

 

Alguns ambientalistes i polítics assenyalen que, gràcies a aquest mercat negre, la pressió sobre els elefants africans podria reduir-se, ja que els mamuts tenien uns ullals molt més grans i no estan protegits com els seus parents actuals. Tot i això, d'altres assenyalen que la zona amb més restes de mamuts, Sakhà-Iacútia, està sent perforada sense cap tipus de control per grups de saquejadors que esperen obtenir la seva part de les aproximadament 500.000 tones d'ivori que es pensa que hi ha sota la superfície i que podrien suposar entre 225.000 i 450.000 milions d'euros un cop extrets. La llei russa prohibeix l'extracció i la venda d'ivori però els càlculs del govern autònom de Sakhà situen en 100 tones anuals les que són comercialitzades cada any, especialment a la Xina, que ha posat els seus ulls en els mamuts d'ençà que les autoritats del país van prohibir la importació dels d'elefant.

 

El problema, a més, empitjora a causa dels mètodes que es fan servir per extreure aquest ivori, amb mètodes molt semblants als de la mineria il·legal -bombeig d'aigua a alta pressió, perforació a reserves ambientals...- que estan devastant el paisatge i contaminant les aigües. Citant un funcionari local, el diari 'The Guardian' va afirmar que les autoritats russes estan pensant a regular els processos d'extracció i legalitzar el comerç d'ivori de mamut per poder cobrar impostos, tot i que els ambientalistes temen que això faci legals unes activitats que amenacen tant les mateixes restes de mamut com les zones naturals de Sakhà. És per això que, en un gir sorprenent, han proposat que el mamut, extingit fa milennis, sigui considerat una espècie en perill d'extinció. Aquesta idea serà debatuda a la propera Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades, que tindrà lloc a principis de 2020.