Les Illes Balears volen avançar en la seva lluita contra el canvi climàtic i la contaminació amb l’aprovació, aquest dimarts, d’una Llei de canvi climàtic que, entre altres coses, prohibeix la circulació de vehicles dièsel a partir de 2025 i gasolina a partir de 2035. Aquesta mesura, però, ha provocat la reacció aïrada dels fabricants d’automòbils, que han l’han denunciat tant a la Comissió Europea com al govern espanyol. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, a més, ha fet arribar un escrit al Parlament de les Illes Balears advertint-lo que la proposta de llei, apunt d’aprovar-se, és massa severa i hauria de rebaixar els seus objectius.
La mesura legislativa que el Govern de Francina Armengol vol introduir compta amb el suport tant del seu partit, el PSOE, com de Més per Mallorca i Podem, és a dir, de la majoria absoluta de la cambra. Més enllà dels apartats dedicats als vehicles de combustió interna, la llei també estableix un calendari per al tancament de les centrals tèrmiques, també les de gas natural, i per aconseguir que, l’any 2050, el 100% de l’energia consumida a les Balears sigui d’origen renovable, posant un èmfasi especial en la promoció de l’energia fotovoltaica i obligant a instal·lar cèl·lules a les cobertes i els aparcaments que tinguin una superfície superior a 1.000 metres quadrats.
Els aspectes referents a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, però, han trobat amb l’oposició de la patronal de fabricants espanyols d’automòbils, Anfac, que ha denunciat la llei davant les institucions espanyoles i europees, especialment pel que fa a la retirada dels vehicles dièsel el 2025. Una de les circumstàncies que dóna empar a aquestes protestes és la manca de legislacio contra l’escalfament global a nivell de l’Estat espanyol, i els aspectes referents als motors de combustió interna dels primers esborranys que està preparant el ministeri espanyol per a la Transició Ecològica, també han provocat protestes per part de les patronals de l’automòbil.
En consonància amb l’estratègia de la Comissió Europea, que vol eliminar completament les emissions de diòxid de carboni el 2050 per complir amb l’Acord de París, algunes comunitats autònomes han aprovat lleis pròpies que s’avancen a la decisió que pugui prendre l’Estat. La catalana, però, que incloïa mesures molt concretes, va ser recorreguda al Tribunal Constitucional pel govern espanyol de Mariano Rajoy i va quedar suspesa.
