Experts de tot el món s'uneixen per trobar solucions al problema de l'aigua

El Foro Economía del Agua presenta el seu llibre blanc, que recull les aportacions provinents dels sectors acadèmic, públic i privat per abordar la gestió de l'aigua de manera global
Presentació del 'Libro Blanco de la Economía del Agua'
Presentació del 'Libro Blanco de la Economía del Agua' | Aleix Salvans

El 'Libro Blanco de la Economía del Agua', resultat de les primeres sis reunions del 'Foro Economía del Agua' impulsat per la Universitat d'Alcalá de Henares amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Granada, va ser presentat aquest dimarts a la tarda a Barcelona per l'economista ambiental i director acadèmic del projecte, Gonzalo Delacámara, i la coordinadora de projectes de McGraw Hill Education, Cristina Sánchez, amb la presència de Luis Mauri, director adjunt d''El Periódico'. El llibre, que recull aportacions de desenes d'experts i resums i síntesis de les tesis exposades a les reunions del fòrum, suposa una mirada àmplia i variada sobre la gestió de l'aigua per mirar de trobar solucions a un dels problemes més grans a què ens enfrontem actualment i que, com va dir el mateix Delacámara, al final acaba resumint-se en un cas específic de la gestió de conflictes, en aquest cas els derivats de la gestió de l'aigua, un bé que el llibre blanc mira de posar en valor.


El 'Foro Economía del Agua' són el fruit d'una sèrie d'iniciatives dirigides a impulsar el debat públic sobre aquest aspecte on, entre molts altres experts provinents dels àmbits acadèmic, públic i privat, han comptat amb la participació de tres premis Nobel d'Economia i un premi Nobel de la Pau. Tot i la publicació d'aquest llibre blanc, que posa en paper algunes de les propostes i punts de vista que s'han vist fins ara, el fòrum continua, amb l'objectiu de trobar solucions per garantir la disponibilitat de l'aigua quan cal i on cal per abastir la població. Posant l'Agència Catalana de l'Aigua com a exemple, Delacámara va recordar que s'està avisant de problemes en un termini de pocs anys però que les solucions es troben disponibles i cal desenvolupar-les, cosa que considera el gran "repte generacional" del nostre temps a tot el món. Segons va indicar, encara que els problemes siguin locals les solucions s'han de trobar de manera global perquè l'aigua, com a repte i com a problema, també ho és, i va proposar mecanismes de cooperació en la gestió de l'aigua per donar respostes integrals als problemes específics de cada lloc que, en línies generals, comparteixen molts elements. La mirada excessivament local en aquest problema, va dir, només disminueix la capacitat de resposta.


 

Delacámara, com a coordinador del projecte i amb una mirada general a les propostes del llibre blanc, va incidir en la necessitat d'abordar el cicle de l'aigua no només a les zones de captació sinó també a les ciutats, posant com a exemple els problemes que viu actualment Ciutat del Cap, a Sudàfrica. D'aquí a pocs dies, 4.000.000 de persones veuran com se'ls talla el subministrament d'aigua i s'obren una sèrie de punts d'abastiment racionat on, cada dia, rebran una quantitat d'aigua equivalent a un 25% de la despesa per persona i dia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, una àrea on, gràcies als esforços de gestió i conscienciació fets, la despesa ja és prou baixa. Tot i que la culpa d'aquesta situació ha estat traslladada a l'operador i als ciutadans, no es té en compte què passa aigües amunt, i Delacámara es va plantejar que potser el model era insostenible i que, a més, s'havien desvinculat els cicles urbà i extern de l'aigua, posant l'èmfasi en l'efecte que la gran afluència de turistes a la ciutat ha tingut en la disponibilitat d'aigua i recordant que molts altres llocs del món pateixen o patiran el mateix problema pel mateix motiu, per pensar en el turisme només en termes econòmics i no de sostenibilitat, un fet que també es produeix en el cas de les millores tecnològiques en l'agricultura que, molt sovint, en comptes de reduir el consum d'aigua només fan que s'ampliïn les àrees conreades.


Amb tot, el director acadèmic del 'Foro Economía del Agua' considera que, tot i que el desafiament és molt gran, les respostes que s'han donat han estat bones. Ara, cal seguir treballant, especialment en una regió com la nostra, la mediterrània, on hi ha processos de desertificació en marxa i que serien caríssims de resoldre a un cost raonable. Les solucions, però, no són un problema tecnològic: tot el que cal fer es pot fer. El que hi ha, segons va afirmar Delacámara, són errors de governança a tots els nivells, que afecten tant l'esfera pública com la privada i que han donat casos com el de Bangladesh, on 20 milions de persones que no tenien accés estable a l'aigua ara en tenen però amb uns nivells d'arsènic que tenen efectes molt nocius per a la seva salut. Els escenaris que es troben arreu del món són molt diferents però les solucions tenen un element en comú: la relació conca-urbs.





Comentaris

envia el comentari