Fa més d’un segle, el 1915, l’Endurance, el vaixell del gran explorador Sir Ernest Shackleton, es va enfonsar al mar de Weddell durant l’Expedició Imperial Transantàrtica 1914-1917, que pretenia travessar el continent. Ara, un equip d’investigadors està organitzant una gran expedició científica amb l’objectiu de trobar en lloc exacte del naufragi i aconseguir imatges de les restes del vaixell, que es calcula que és 3.200 metres sota les aigües d’un dels mars més freds i inaccessibles del món.
L’Expedició Weddell Sea 2019, encapçalada per científics de la Universitat de Cambridge i amb participants de diversos països, farà servir els darrers avenços tecnològics per localitzar el buc, que es va enfonsar després de ser esclafat pel gel. Els seus 28 tripulants van quedar tot sols enmig del mar de gel i, finalment, van fer servir els bots salvavides per arribar a terra ferma a la inhabitada illa d’Elephant. Des d’allà, Shackleton i cinc deus seus homes van fer una travessa de 1.300km a mar obert en barca fins que van arribar a Geòrgia del Sud, des d’on la resta de la tripulació del vaixell va ser rescatada sense que s’hagués de lamentar ni una sola víctima mortal. Tot i el fracàs de l’expedició, la gesta de Shackleton i els seus homes va esdevenir llegendària per la seva perseverança i la seva capacitat de sobreviure en les pitjors circumstàncies i tota una fita d’una gran època de descobriments que, d’altra banda, continuen ajudant els científics a dia d’avui. La recerca de l’Endurance formarà part d’una missió més àmplia, de 45 dies de durada, que estudiarà l’ecosistema de la plataforma de gel Larsen C, que el passat juliol es va trencar formant un iceberg que duplica l’illa de Mallorca en extensió.
Durant l’expedició, els científics encarregats de localitzar l’Endurance no hauran de suportar les mateixes condicions extremes que Shackleton i els seus homes, sinó que llençaran vehicles submarins autònoms (AUV, en anglès) des d’us 100km de distància del lloc on se suposa que es va enfonsar el vaixell. Així, podran submergir-se fins sota la capa de del que cobreix el mar de Weddell, que pot arribar a gairebé 3 metres de gruix, i començar la seva recerca. Tot i això, els investigadors no asseguren que puguin localitzar-lo i, de fet, les expedicions que ho han intentat anteriorment han fracassat, sovint per falta de finançament.
En cas que tinguin èxit, però, els responsables de l’expedició esperen trobar l’Endurance en bon estat de conservació malgrat els anys que ha passat sota les aigües gèlides de l’Antàrtida. En el moment d’enfonsar-se, tot i que les darreres fotografies mostraven que els màstils s’havien tombat, el buc es trobava gairebé en perfecte estat, cosa que havia permès als seus tripulants rescatar tants subministraments i altres estris com havien pogut per sobreviure sobre el gel. Podria ser que encara es trobés així, més de 3.000 metres sota la superfície, sense ni tan sols haver-se podrit: en un entorn tan extrem, els organismes que hi viuen estan acostumats a consumir ossos de balena i, per tant, pot ser que ni tan sols hagin tocat la fusta de l’Endurance. Si el troben, els científics no tenen intenció de treure’n cap objecte, sinó només fotografiar-lo i fer un mapa submarí de la zona del naufragi per, si poden, aconseguir que es converteixi en un indret històric protegit.
