Un estudiant indi proposa fabricar totxanes amb plàstic reciclat

La seva comercialització podria donar un ús a milions de tones de deixalles i evitar l'emissió de milions de tones de diòxid de carboni alhora
Un maó Plastiqube
Un maó Plastiqube | Qube

Un estudiant indi, Abhishek Banerjee, va crear el 2017 una empresa social juntament amb els seus companys de classe Agnimitra Sengupta, Ankan Podder i Utsav Bhattacharyya, amb qui compartia classe a la Universitat Jadavpur de Calcuta. El seu producte, anomenat Plastiqube, és una forma alternativa de fabricar totxanes fent servir plàstics que han acabat la seva vida útil i han anat a parar a abocadors o al medi ambient i que no només suposarien un gran estalvi ambiental i una empenta molt poderosa a l'economia circular sinó que, a més, la seva fabricació resulta molt més barata en termes econòmics que la dels maons i totxanes habituals, fets d'argila.

 

Després de veure les condicions laborals dels treballadors de les fàbriques de materials de construcció, i tenint en compte el seu altíssim cost ambiental, que es calcula en 40 milions de tones de CO2 anuals només a l'Índia, Banerjee va començar a treballar amb el seu equip en el disseny d'un substitut. El seu funcionament és semblant al dels blocs de Lego: sense fer servir massa, les peces encaixen les unes amb les altres. Actualment, l'empresa que van crear treballa amb serveis de recollida d'escombraries de l'estat de Bengala Occidental, que la proveeix de deixalles com ara ampolles d'aigua, bosses, etc, que Quba neteja, trinxa i comprimeix en blocs que costen una mica més de 70 cèntims d'euro, gairebé la meitat que els d'argila i, això, sense comptar el cost del morter. L'energia necessària per a fabricar-los, a més, costa un 70% menys.

Plàstics a la desembocadura d'un riu | Greenpeace

Així, gràcies a aquesta iniciativa, milions de tones de plàstic podrien ser reciclats per donar habitatges sostenibles i a un preu competitiu a un país la població del qual creix a una gran velocitat. Tot i que no han estat provats en edificis, els experiments que s'han fet en la seva resistència al foc i la seva durabilitat estan en procés i, si els resultats són satisfactoris, podrien donar una sortida al plàstic generat durant dècades i al que es generi durant les properes. Banerjee i els seus companys ja han estat reconeguts per diverses organitzacions, entre les quals les Nacions Unides, per la seva iniciativa en favor de la sostenibilitat i l'economia circular.