L’estructura de la vegetació i la distància respecte als rius són factors importants que cal tenir en compte per protegir la biodiversitat dels artròpodes dels boscos, apunta un article publicat a la revista ‘Forest Ecology and Management’. Com més lluny són els cursos fluvials, el fet de mantenir zones amb un sotabosc alt esdevé especialment decisiu per preservar el microclima fresc i humit que necessiten les comunitats d’artròpodes forestals, apunten les conclusions. El nou treball està liderat per experts de la Facultat de Biologia, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat i el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal de la UB, i també hi participen experts del CREAF-UAB, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i de les universitats de Canberra i de Melbourne (Austràlia).
Una relació ecològica poc explorada fins ara és la de l’impacte de la presència d’un riu en la biodiversitat dels artròpodes en boscos que no són de ribera. Aquesta és la nova perspectiva ecològica que aborda l’article per estudiar la població d’artròpodes en àrees boscoses del nord-oest peninsular, al municipi d’O Incio (Lugo, Galícia). La gran biodiversitat d’artròpodes estudiats en el treball -vint-i-un ordres i seixanta famílies- amplia les coordenades de referència d’altres estudis previs basats sobretot en grups concrets, com les papallones. «És ben conegut que els rius són eixos vertebradors dels ecosistemes terrestres, regulen el microclima i tenen molts valors ecosistèmics. No obstant això, la seva relació amb els artròpodes dels boscos -més enllà dels de ribera- encara no estava quantificada», explica el primer autor de l’article, l’investigador Sergio Albacete, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
El nou treball també fa èmfasi en el valor de conèixer la biologia de grups relativament desconeguts, «com les mosques, uns insectes dípters dels quals el públic probablement desconeix que hi ha més de cent famílies a la península Ibérica, i que són importants en processos de pol·linització, descomposició i control de plagues», apunta l’investigador. Les àrees forestals estudiades en el treball són castanyedes (Castanea sativa), «uns hàbitats de gran valor ecològic, econòmic i paisatgístic», detalla l’investigador Alberto Maceda. «Des del punt de vista biològic, a les castanyedes hi trobem arbres centenaris i una gran diversitat biològica que s’ha preservat al llarg dels anys gràcies a la gestió tradicional, una activitat que s’està perdent per l’abandonament rural. També són d’interès econòmic, perquè proveeixen de fruits i fusta, uns recursos de subsistència per al món rural en el passat».
Segons les conclusions, la distància entre les castanyedes i el riu afecta la riquesa, l’abundància i els gremis tròfics dels artròpodes «després de considerar altres factors que afecten la disponibilitat d’aliment i refugi d’aquests invertebrats», detalla Sergio Albacete. «Per tant, cal tenir en consideració els efectes d’aquesta distància per poder establir les relacions ecològiques entre els artròpodes i els rius». Tot indica que les vespes socials són el grup més afectat per la distància al riu. «Sense establir possibles relacions de causa-efecte, l’anàlisi estadística dels efectes individuals de diferents variables estudiades apuntaria al fet que a les vespes socials no els agrada viure gaire allunyades dels rius», revela Alberto Maceda. «Ara estem estudiant aquesta relació amb més detall, ja que des del 2017 estem capturant exemplars de vespa asiàtica, una espècie invasora que genera gran alarma social i que pot afectar la conservació de la biodiversitat nativa».
Per protegir la diversitat forestal d’artròpodes -alguns dels quals controlen de manera natural moltes plagues agrícoles i forestals-, caldria preservar la gestió tradicional dels boscos, afavorir la riquesa del sotabosc i mantenir el castanyer com a arbre predominant a les parcel·les. També seria important no fer estassades -pràctica que facilita la recollida de la castanya- abans del final del període vegetatiu de les plantes del sotabosc. «Aquesta gestió tradicional evita que el sotabosc quedi monopolitzat per plantes de creixement molt expansiu (esbarzers, heures, falguera aquilina, etc.). Així mateix, aquest model de gestió evita que els soutos es densifiquin pel creixement dels mateixos castanyers i per la germinació d’altres arbres al bosc», indica Maceda. En aquest hàbitat forestal, la presència de roures a prop de les castanyedes «és essencial per al control de la vespa del castanyer, ja que als roures hi trobem gales -deformacions d’òrgans vegetals- on es reprodueixen paràsits natius que controlen la plaga del castanyer que també provoca gales», subratlla el professor Juli Pujade-Villar, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.
Els artròpodes són el tàxon animal amb més diversitat a tot el planeta. Tot i això, encara manquen molts estudis sobre diferents grups en diversos hàbitats per poder completar una visió general de l’estat de conservació d’aquests invertebrats. Actualment, la pèrdua d’hàbitat, les alteracions en la fenologia de les plantes pel canvi climàtic i l’ús de pesticides amenacen la conservació de molts grups d’artròpodes arreu del món. «És important millorar la gestió del sotabosc en un moment en què la societat pensa que un bosc està brut quan té sotabosc i les polítiques de prevenció d’incendis porten a fer estassades indiscriminades per netejar-lo», remarquen els autors. Cal fer més pedagogia des de l’etapa escolar, «on estudiar la biodiversitat té cada cop menys valor», lamenten, perquè la societat entengui que un bosc té una complexitat estructural que no té el jardí de casa, i que cal conservar-la. «En un context de canvi climàtic, això serà cada cop més important», conclouen.
