Els arbres del Pirineu poden registrar l'empremta química de la Revolució Industrial

L'anàlisi de la composició química dels anells de les coníferes dels boscos centenaris d'alta muntanya pot ajudar a preveure els efectes futurs de la contaminació atmosfèrica
Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | Vall de Boí

La morfologia de l'illa canària de Lanzarote va canviar de dalt a baix després de l'erupció a la zona volcànica de Timanfaya que va tenir lloc a partir del primer de setembre de 1730. Els canvis que causen fenomens d'aquest tipus en l'atmosfera, i que poden arribar a ocultar la llum del sol durant dies i mesos, també deixen una marca en els arbres i, investigant el rastre químic dels gasos d'origen volcànic en boscos antics com els dels Pirineus, es poden veure els efectes que hi han tingut tant les erupcions com, també, les emissions de gasos d'origen humà que van començar amb la Revolució Industrial. Segons afirma un article publicat a la revista Science of the Total Environment, aquestes variacions en els elements químics dels anells dels arbres pot ser molt útil a l'hora de preveure els efectes de la contaminació en boscos centenaris com aquests al llarg del segle XXI.


Tal com afirma l'article, on participa la professora Emilia Gutiérrez de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, "la informació registrada per aquests arbres, que creixen a altituds superiors als 2.000 metres, és representativa dels canvis globals", ja que l'impacte de l'activitat humana és molt menor. L'estudi, dirigit Andrea Hevia, investigadora del Centre Tecnològic Forestal i de la Fusta d'Astúries, s'ha centrat en els boscos de pi negre dels parcs nacionals d'Ordesa i Mont Perdut i d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, i ha permès analitzar per primer cop els efectes del canvi climàtic en els cicles de nutrients dels boscos, confirmant que els arbres del Pirineu poden registrar l'empremta química d'episodis globals com les emissions de gasos a l'atmosfera de la Revolució Industrial ençà i, també, esdeveniments tan remots com l'erupció de Timanfaya o la del volcà Tambora (Indonèsia) de 1815, una de les més grans de què es té constància i que va fer que l'any següent fos conegut com "l'any sense estiu". Totes dues erupcions van expulsar grans quantitats de ferro que van modificar la composició dels anells de creixement dels arbres. Aquest registre, doncs, també permet conèixer la freqüència i la intensitat dels fenòmens volcànics al llarg de la vida dels arbres.


 

Els experts han fet servir un mètode no-destructiu per analitzar els canvis atmosfèrics dels darrers set segles -fins i tot estació per estació- a partir del creixement dels arbres. L'estudi, entre altres, revela un increment d'elements com el fòsfor, el sofre i el clor a partir de 1850, quan Europa va viure l'inici de la Revolució Industrial. També s’han analitzat dades d’elements essencials en el desenvolupament de la fusta, com el calci, la fixació del qual a la fusta s'ha vist facilitat per l'augment de les tempetures. Pel que fa les diferències entre boscos, l'estudi destaca que els que són en sòls alcalins, com els d'Ordesa, podrien esmorteir els fenòmens d'acidificació global, al contrari que els que es troben en terrenys més àcids, com els d'Aigüestortes. "L’augment de les emissions de sulfats i nitrats a l’atmosfera pot limitar la fixació a terra i l’absorció per part de l’arbre d’elements essencials com el calci, el magnesi o el manganès, essencials per al creixement i desenvolupament dels boscos", explica Gutiérrez.





Comentaris

envia el comentari