Que anar al bosc ens fa sentir millor ho sap tothom però fins ara no s’havien buscant quines són les evidències científiques que corrborin aquesta afirmació.
És per això que el CREAF, el Centre de Recerca Ecològioca i Aplicacions Forestals, l’ICTA, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació “La Caixa” s’han unit per analitzar quina és la “medecina” del bosc que ens fa sentir millor i de quina manera.
L’estudies divideix en dues part molt clares que seran alhora complementàries. D’una banda, la feina de l’ICTA serà entendre perquè els boscos poden ser curatius. Per això ja estan en marxa mostrejos per analitzar els components volàtils de diferents arbres dels Montseny, i en diferents hores.
“Hem triat el Montseny, però l’estudi no és sobre el Montseny,” explicava el professor Martí Boada, investigador de l’ICTA. Que aclaria que “l’anàlisi en aquesta zona es farà de tal manera que serveixi d’exemple de bosc mediterrani”.
S’analitzaran quins són els “principis actius” dels boscos i en una segona fase, estrictament mèdica, s’estudiaran com, aquestes subtàncies volàtils que s’hagin detectat, afecten a les persones i en la seva salut.
Boada recorda que el mateix Hipòcrates, aconsellava als metges que per fer una bona diagnosi del pacient, primer es mirés el seu entorn, fins i tot abans que el mateix pacient i és per això que considera que és capdal entendre i analitzar les característiques del medi per entendre la salut de les persones.
En paral·lel, el CREAF el que està estudiant és l’estat de salut, però dels boscos. I en aquesta part del projecte, un dels seus responsables, Jordi Vayreda explicava que la participació ciutadana serà capdal.
Vayreda feia esment al fet que més enllà de l’objecte d’estudi d’aquest projecte, no s’ha de perdre de vist que els boscos són necessaris en general. Recordava que capturen CO2 que com a conseqüència de l’activitat humana s’aboca a l’atmosfers, també eviten l’erosió del sòl, regulen els cursos dels rius i filtren l’aire i l’aigua.
Cal veure però, quin és l’estat de salut d’aquests boscs i des de ja mateix demanen a la ciutadania que col·labori a través d’una app creada específicament per aquest projecte.
Els incendis, les sequeres, les plagues, el canvi climàtic, la contaminació, i els episodis meteorològics extrems fan que la salut dels boscos també estigui en perill i “que sigui molt complex analitzar quina és la seva evolució, per poder determinar alhora quins són els mecanismes que fan que els boscos proporcionin beneficis quan estem en contacte amb ells”, deia Vayreda.
Amb tota la informació que es rebi “i en necessitem molta i durant molt de temps” afirmava Vayreda, farem models matemàtics que ens ajudin a entendre com varia la salut dels boscos en l’espai i el temps”.
De moment ja està en marxa una primera fase d’aquesta aplicació que es centra en la presència de la processionària als boscos catalans.
