Un cranc de riu que es clona a ell mateix s'estén per mig món

Una mutació en un sol exemplar l'any 1995 ha acabat reproduïnt-se en ambients tan diferents com Madagascar i Suècia. Els científics l'estudien per les seves semblances amb l'expansió d'un tumor cancerígen
Cranc de riu marbrat
Cranc de riu marbrat | Zfaulkes (CC)

Una nova espècie de cranc de riu que fa menys de 25 anys que existeix s'està escampant per tot el món. Tots els exemplars tenen un únic antecessor conegut: una femella provinent de Texas que va aparèixer a un aquari alemany amb una capacitat única, la de reproduir-se sense necessitat que els seus ous fossin fecundats per un mascle, en un procés anomenat partenogènesi, equivalent a efectes pràctics a la clonació. Tots els exemplars, doncs, són femelles, i cada cranc nou és una copia genètica exacta tant de la seva mare com del cranc de riu originari. Al principi, segons sembla, aquesta capacitat de reproducció les van fer perfectes per poblar aquaris però, quan almenys una d'elles va arribar a la natura, la situació es va tornar perillosa i, des d'aleshores, el seu comerç ha estat prohibit tant a la Unió Europea com a algunes zones dels Estats Units. Ara, alguns científics estudien els crancs de rius marbrats per les seves similituds amb els tumors, esperant poder-ne aprendre.


Tot i que ja se sabia que els crancs de riu poden establir-se amb facilitat en molts ambients, els científics estan sorpresos que s'hagi pogut estendre tan ràpidament i augmentant tant la seva població. La primera exemplar d'aquesta espècie va aparèixer el 1995 i, a dia d'avui, es poden trobar en aigües dolces d'Ucraïna, el Japó, Madagascar o Suècia, entre d'altres, mostrant capacitat de resistència a entorns molt diversos. La seva condició d'espècie invasora ha fet que els experts hagin començat a alertar de l'impacte que pot tenir als llocs on s'instal·la. Un estudi basat en la seva presència a la República Txeca, per exemple, el considera "l'espècie no-indígena de cranc de riu potencialment mes perillosa expandint-se en països europeus i a qualsevol altre lloc".


 

Un estudi genètic ha descobert que el primer cranc de riu marbrat, que va néixer en un grup de crancs de riu provinents dels Everglades de Florida (Estats Units), va patir una mutació de les cèl·lules sexuals dels seus progenitors que li van donar la capacitat de reproduir-se per sí sola. Aquest estudi també ha confirmat que, exceptuant algunes petites mutacions, tots els examplars són genèticament iguals. En un genoma més llarg que els dels éssers humans, els científics només han trobat alguns centenars de variants, i dos crancs de riu marbrats es diferencien en, aproximadament, 4 lletres d'una cadena d'ADN que en conté més de 3.500 milions. La raó de l'estudi, però, anava més enllà: el cranc marbrat reprodueix un aspecte clau del desenvolupament dels tumors, que també es clonen a partir d'una primera cèl·lula mutada. Altres espècies, com el drac de Komodo o els taurons zebra, també tenen exemplars que són capaços de produir-se per partenogènesi, mai no s'havia observat d'una manera tan clara -i potencialment perillosa- com en la dels crancs de riu marbrats. Aquesta forma de reproducció és molt menys habitual perquè, a llarg termini, dificulta l'adaptació i un canvi en l'ecosistema podria destruir l'espècie sense que tingués cap possibilitat de patir una mutació que l'habilités per a la supervivència. Tot i això, tant els crancs de riu com els tumors es poden adaptar a l'ambient a través d'un procés anomenat "evolució clonal", que els permet ser més resistents a les circumstàncies ambientals o als medicaments anticancerígens.


Cranc de riu marbrat
Cranc de riu marbrat | MdE (CC)

La visió tradicional de l'evolució diu que l'adaptació es fa a través del sexe, amb dos animals barrejant els seus gens per donar lloc a noves combinacions que poden estar més preparades per a la supervivència. Els crancs de riu, però, s'adapten mitjançant un mecanisme epigenètic, un canvi químic que afecta l'ADN però que és independent dels seus gens. Això permet que els crancs marbrats, tot i que són clons idèntics, es puguin adaptar a ambients tan diferents com el de Madagascar o el de Suècia. A Madagascar, en 10 anys, la seva població s'ha multiplicat per 100. En climes més freds, com a Alemanya o a Suècia, la seva expansió és més lenta però també són capaços de sobreviure. A l'illa africana, tot i que el seu nombre ha començat a resultar preocupant, han esdevingut un aliment força comú a causa de la seva disponibilitat.





Comentaris
Ebrenc
Al final farà cap al Delta de l'Ebre.
Kadra
Anem de cap a la zombificació de la natura
Josep
Segur que es bona per menjar aquesta bestia ?

envia el comentari