Parts importants de la capa de gel de l’Antàrtida Oriental, la més gran del món, es fondran igualment si s’aconsegueix limitar l’escalfament global a 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, almenys si aquest augment de les temperatures es manté sostingudament. Això és el que afirma un equip de científics de la Universitat de Queensland, a Austràlia, que han fet servir estudis i proves sobre els efectes que han tingut períodes càlids anteriors de la història del nostre planeta per predir quin serà el comportament futur del gel de l’Antàrtida en les condicions climàtiques que l’activitat humana està provocant.
Durant el Pleistocè, el darrer període en què temperatures van ser semblants a les que hi haurà a la Terra al llarg del segle XXI, la capa de gel antàrtica va retrocedir significativament, com mostra clarament una anàlisi de les capes de sediments marins. L’Antàrtida ocupa una superfície aproximadament el doble de gran que la d’Austràlia i té capes de gel de diversos quilòmetres de gruix que acumulen la meitat de l’aigua dolça del món. La seva placa oriental, que en conforma dues terceres parts, es considerava relativament protegida de l’escalfament global perquè, com que es troba majoritàriament per sobre del nivell del mar, l’augment de la temperatura de l’aigua no provocaria una fusió accelerada. Tot i això hi ha algunes àrees, com ara la conca de Wilkes, just al sud d’Austràlia, es troben per sota del nivell del mar i contenen prou gel com per fer que, si es fon, el nivell del mar pugi uns quants metres. Si l’escalfament global es limita a 2ºC però es manté durant un període de temps prolongat, aquestes àrees podrien començar a fondre’s.
Segons l’estudi, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Nature’, l’anàlisi de les capes de sediments marins dels períodes integlacials de fa 125.000 i 400.000 anys mostren un canvi molt gran en la capa de gel, que va fer que el nivell del mar fos molt més alt que no pas ara, submergint grans extensions de terra. L’exemple d’aquests dos períodes podria servir com a referent pel clima del futur, ja que és probable que la mateixa capa de gel de l’Antàrtida Oriental tingués un paper clau en aquesta pujada de les aigües. Ara, però, posaria en perill moltes zones costaneres i, per tant, cal un coneixement més acurat d’aquests fenomens per poder adaptar-nos-hi abans no sigui massa tard.
