Tot i que es pensava que no era possible, els resultats d’un estudi publicat a la revista ‘The Astrophysical Journal’ elaborat per científics de la Universitat de Colorado-Boulder, als Estats Units, afirmen que el nostre Sol podria patir un gran alliberament d’energia -conegut com a “supererupció”- durant el proper segle. Aquest fenomen, que ha estat observat als límits de la Via Làctia en estrelles molt més joves que la nostra, es produeixen quan els astres, per raons que encara no es coneixen del tot, emeten grans quantitats d’energia que es poden veure a centenars d’anys-llum de distància.
Fins fa poc es pensava que les supererupcions només podien tenir lloc a estrelles joves i molt actives, cosa que deixaria el Sol fora d’aquesta possibilitat, però les darreres investigacions afirmen que no és així. Una erupció d’aquestes característiques tindria, molt probablement, el nostre planeta en mig del camí de la radiació altament energètica que alliberaria, i això podria fer que tots els aparells electrònics del planeta deixessin de funcionar, deixar el món a les fosques i fondre els circuits satèl·lits artificials que orbiten la Terra.
Tot i que en estrelles com la nostra són fenòmens molt rars, Yuta Notsu, el primer autor d’aquest estudi, va afirmar en una roda de premsa a les 234a trobada de la Societat Astrònomica Americana a St. Louis (Missouri) que “hi ha alguna possibilitat que experimentem un esdeveniment així durant els propers 100 anys”.
Les proves d’aquesta possibilitat s’han trobat gràcies al Telescopi Espacial Kepler que, tot i que buscava planetes orbitant estrelles properes a la Terra, va acabar descobrint que algunes d’aquestes patien supererupcions. A diferència de les erupcions solars que coneixem del nostre astre, les dades del Kepler indicaven un alliberament d’energia molt més gran.
En un principi, es pensava que aquestes erupcions només podien tenir lloc en estrelles joves, que roten molt ràpid i generen grans quantitats d’energia però que el Sol, amb 4.600 milions d’anys d’edat, no n’era capaç. Una supererupció, de fet, és entre centenars i milers de vegades més potent que l’erupció solar més gran que s’ha pogut registrar mai a la Terra. Per estar segurs que això era impossible, però, Notsu i el seu equip de científics internacionas van fer servir dades procedents de la missió Gaia de l’Agència Espacial Europea i de l’Observatori Point Apanche de la NASA, a Nou Mèxic.
En les seves investigacions, van aconseguir elaborar una llista de supererupcions de 43 estrelles semblants al nostre sol i les van sotmetre a anàlisis estadístics per comprovar que, efectivament, l’edat de l’estrella és un factor important, però que el nostre Sol encara és capaç de produir-ne. La diferència és que, si una estrella jove pot patir una supererupció cada setmana, en el cas d’una estrella com la nostra només passa cada uns quants milers d’anys.
Notsu i el seu equip no poden afirmar categòricament quan tindrà lloc la propera supererupció del Sol però que, en qualsevol cas, passarà. Si hagués passat fa mil anys, no hauria estat un problema: s’hauria vist una aurora gegantina, encara més gran que la que, al segle XIX, es va poder observar fins i tot al Carib. Ara, però, caldria protegir els aparells electrònics de la radiació procedent de l’espai per evitar una catàstrofe.
