Científics experts en canvi climàtic avisen que fenòmens com la borrasca Gloria que ha assotat Catalunya aquesta setmana i n’ha arrasat part del litoral poden ser més freqüents i més intensos en el futur. “Hem de començar a pensar que l’excepcionalitat possiblement s’ha acabat”, afirma l’investigador del Consell Nacional d’Investigacions Científiques Rafael Sardá, que treballa al Centre d’Estudis Avançats de Blanes. “El Gloria és un bon exemple de l’augment de la temperatura i del canvi climàtic en situació d’emergència. Temporals com aquest poden anar a més i el que queda clar que va a més és la intensitat dels fenomens adversos”, afirma la catedràtica en Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona, Maria Carme Llasat. Els científics demanen un “canvi de xip” davant de la crisi climàtica i entendre que no es pot actuar com abans.
La Tordera és un riu que normalment porta poc cabal i només l’incrementa quan plou molt al Montseny. El desbordament d’aquest dies, conegut com a ‘torderada’, es considera un fenomen excepcional perquè passa cada 50 anys o més, però aquest període de retorn serà més curt en el futur. “Tindrem aquests fenomens més sovint i, a més, seran més forts”, apunta Sardá. “Aquesta vegada s’han conjugat el vent, la neu, la pluja i el temporal del mar en un fenomen molt intens i extens i això no és en absolut normal”, afirma Llasat. Per a la catedràtica, el temporal “té la manifestació pròpia del canvi climàtic”. “Les temperatures elevades s’estan produint i la temperatura del mar també puja. La major quantitat de vapor d’aigua a l’atmosfera augmenta la possibilitat de precipitacions més intenses. Tot i que hem de comprovar-ho amb més sèries, les característiques que té el Glòria entren de ple en el que pot ser conseqüència del canvi climàtic”, assenyala.
Sardá explica que temporals així depenen de l’estat i la temperatura del mar, lligades a l’escalfament global, i adverteix que si no s’emprenen canvis radicals, la temperatura de la Terra continuarà augmentant amb un canvi d’ordre de magnitud: si en 200 anys va pujar 1 grau, ara aquest increment es produirà en uns 20 o 25 anys. És una de les grans amenaces de l’emergència climàtica. “El temporal que hem patit aquesta setmana no tindrà res a veure amb els que podríem tenir d’aquí a 25 anys si no canviem dràsticament el nostre comportament”, alerta. Aquest expert en gestió ambiental destaca que un altre dels grans problemes és que les poblacions estan “molt exposades” a episodis com aquests perquè van construir en zones inundables, per on normalment no hi baixa aigua però que són parts dels rius. Sardá apunta que, en aquesta situació, i davant d’episodis que possiblement seran més forts, la població serà “més vulnerable”.
Sardá considera que, davant de la destrucció del temporal, no és moment per prendre decisions “en calent” i reconstruir de seguida els sistemes com eren fins ara. Si bé s’hauran de reparar les infraestructures i instal·lacions més urgents, el doctor en Ecologia Marina demana “repensar” el model de planificació tenint en compte el context de crisi climàtica, ja que no es pot actuar “com fins fa 20 o 30 anys”. En aquest sentit, recalca que les polítiques ambientals europees d’aquest segle són molt diferents. Ara se centren en quin mar, litoral o rius volem sense causar-hi danys, mentre que abans buscaven com disminuir l’impacte de l’activitat econòmica i social sobre el medi, contraposa. “Hi ha una desconnexió molt forta entre el que obliguen les polítiques europees i el que fem i això és perquè l’administració va molt lenta”.
Per a Sardá, el problema és que s’ha arribat a un moment en què “pensem que qualsevol cosa que fem a la natura és com anar al supermercat”. “Posaria la mà al foc que molts municipis costaners estan fent reunions d’urgència ara mateix per veure què han de demanar, com per exemple sorra per a les platges. Estan comprant al supermercat. Tu no pots gestionar el territori i la natura com si fos un supermercat, perquè la natura ens domina sempre. En algun moment això petarà. Ara ho ha fet i tornarà a passar”, alerta. Per a l’investigador, s’ha de pensar en la gestió territorial de forma integral, de manera no fragmentada, per ecosistemes i entenent que els deltes i els rius són sistemes dinàmics, amb un comportament que l’activitat humana ha d’acceptar, perquè en cap cas podrà controlar.
Llasat coincideix que no es pot actuar com abans i apunta que s’han d’acceptar situacions com, per exemple, que en el futur no es podran renovar totes les platges i buscar maneres de compensar-ho. La catedràtica demana canviar el model de producció energètica i de consum i comprendre la petjada ecològica de la nostra activitat per intentar “disminuir els factors que causen el canvi climàtic vinculat a l’activitat humana”. També insta a “no desmoralitzar-se ni acomodar-se” davant del fet, per exemple, que grans potències no vulguin “fer res”. “Cadascú ha d’actuar i és molt important sensibilitzar i apoderar per trobar noves solucions, en aprofitament de recursos o economia circular, per exemple. Les noves generacions poden dir-hi molt en aquesta recerca de solucions que potser a nosaltres, que som més grans, ni se’ns ocorren”, anima. Per això, la catedràtica recala en la importància de la solidaritat i les aliances: “El canvi climàtic és un problema que hem d’afrontar tots junts”.
