Un equip d’investigadors de la Universitat de Stanford, als Estats Units, ha aconseguit, per primera vegada, enregistrar el ritme cardíac d’una balena blava, l’animal més gran que ha existit mai al nostre planeta. Enganxant uns sensors i una gravadora a un d’aquests gegants, els científics han pogut sentir com funciona el seu cor i han publicat els resultats de la recerca a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’. Segons sembla, si les balenes blaves -i els altres mamífers- no són més grans és perquè precisament, aquesta espècie ha arribat al límit en què un cor pot continuar operant, un extrem evolutiu molt interessant des d’un punt de vista biològic i que també pot ajudar a millorar els esforços que s’estan fent per conservar l’espècie.
La idea de conèixer la freqüència cardíaca de les bales blaves prové de quan, fa deu anys, els mateixos científics van fer mesures semblants amb els pingüins emperador. En el cas d’un animal tan gran, però, el repte era evidentment molt major. Després de provar els sistemes en balenes captives i de mida més petita, es van fer a la mar per intentar col·locar els sensors en una balena blava salvatge. Van ser prou afortunats per encertar-la a la primera. En examinar el contingut dels sensors i la gravadora, es van sorprendre de veure els extrems en què opera el cor d’aquest animal. Quan se submergeix, el seu ritme cardíac s’alenteix fins a una mitjana d’entre quatre i vuit batecs per minut arribant, fins i tot, a dos batecs per minut. Al final de la immersió, quan les balenes blaves s’alimenten, el ritme cardíac s’accelera unes dues vegades i mitja abans de tornar a alentir-se. Quan torna a pujar a la superfície, el cor s’accelera fins arribar, quan arriba a dalt i respira, a entre 25 i 37 pulsacions per minut.
Les dades van sorprendre perquè la freqüència màxima era semblant a la que s’havia predit però la mínima, en canvi, era fins a un 50% més baixa de l’esperada. És per això que els científics estan força convençuts que el cor d’una balena blava funciona al límit de la seva capacitat, i podria ser per això que mai no hi ha hagut cap animal més gran, ja que les necessitats d’un cos més voluminós serien més del que cap cor amb les característiques del dels animals podria suportar. Per als investigadors, el pas següent és millorar els sensors per aconseguir encara més informació del cor de les balenes, ampliant la seva recerca a altres espècies de cetaci.
