Encèlad, una de les llunes de Saturn, té tot el que cal perquè hi hagi aparegut vida

Les darreres anàlisis a les dades enviades per la sonda Cassini posen el satèl·lit a la primera línia d'indrets que podrien ser habitables per organismes semblants als que hi ha a la Terra
Imatge conceptual de la sonda Cassini arribant a Encèlad | NASA

Els "gèisers" que surten de l'oceà subterrani d'Encèlad i es projecten cap a l'espai contenen compostos orgànics, fent encara una mica més probable que aquesta lluna de Saturn pugui tenir vida desenvolupant-se al seu interior. Ja fa temps que els astrònoms s'han fixat en el satèl·lit i, com amb Europa, una de les llunes de Júpiter, han especulat amb la possibilitat que hi hagi organismes vius, cosa que els ha empès a demanar que siguin explorades en més detall. El darrer anunci que s'ha fet sobre Encèlad, precisament, és que entre els compostos presents a l'aigua d'Encèlad hi ha les molècules que formen els aminoàcids, els blocs amb què es construeix tota la vida que coneixem.

 

Durant els darrers anys, els descobriments que s'han fet sobre Encèlad han sorprès la comunitat científica. D'ençà que la sonda Cassini de la NASA va arribar a Júpiter, l'any 2004, i durant els 13 anys que va estar examinant-lo juntament amb les seves llunes, s'ha pogut comprovar que té un oceà líquid entre la seva escorça glaçada i el seu nucli rocós i que, a més, del seu interior en surten raigs d'aigua a pressió que es poden observar des de moltíssima distància. Tot i que la missió de la Cassini es va acabar amb la seva autodestrucció entrant a l'atmosfera de Saturn, les dades que va enviar continuen sent analitzades en profunditat, i un article d'aquest dimecres a la revista 'Monthly Notices of the Royal Astronomical Society' explica com s'han descobert components dels aminoàcids entre l'aigua que surt disparada de la superfície.

Imatge processada dels gèisers d'Encèlad captats per la sonda Cassini | NASA

 

La formació dels d'aquestes molècules té com a residus alguns compostos orgànics, i si a la Terra aquestes reaccions tenen lloc a les fumaroles del fons del mar, els "gèisers" d'Encèlad podrien tenir exactament el mateix origen i, per tant, hi podria estar tenint lloc aquest procés. Les darreres anàlisis mostren que l'oceà del satèl·lit té gran abundància d'aquests compostos essencials per a la vida. Això se suma a descobertes anteriors com la presència d'hidrogen molecular, que va apuntar a la interacció entre l'aigua i les roques en un entorn hidrotermal. Així, la llista de necessitats perquè un planeta o satèl·lit sigui habitable -aigua, compostos orgànics i una font d'energia- es va completant. Les mesures que s'han fet de la presència de metà, hidrogen molecular i diòxid de carboni a l'oceà d'Encèlad apunten a que, si hi ha aparegut vida, podria desenvolupar-s'hi sense cap problema, ja que al nostre planeta hi ha organismes que viuen en condicions semblants.

 

En qualsevol cas, els científics insisteixen que cal identificar aquests compostos orgànics i el seu origen, ja que la manera com són presents a la lluna, com a molècules orgàniques insolubles complexes que formen una mena de pel·lícula a la part superior de l'oceà, té enormement intrigats als científics, que troben en la presència de vida una de les explicacions més plausibles d'aquest fenomen. Per saber més coses d'Encèlad, però, caldria enviar-hi una nova sonda amb instruments més moderns i específics.