Les emissions humanes de CO2 van arribar al màxim el 2019... què passarà, ara?

Tot i que començar a reduir-les anualment seria un canvi de tendència importantíssim, la fi de les restriccions per la pandèmia i l'escalfament previst igualment demanen canvis més grans
Fum provinent d'indústries
Fum provinent d'indústries | Pxhere

Després que les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'origen humà, especialment de diòxid de carboni, hagin augmentat sense aturador d'ença de l'inici de la Revolució Industrial, a mitjans del segle XIX, 2020 podria ser el primer any on aquestes emissions són més baixes que l'any anterior. Les causes d'això són, d'una banda, la pandèmia del SARS-CoV-2, que ha paralitzat l'economia mundial i, de l'altra, el descens de l'ús del carbó per a l'obtenció d'electricitat, substituït per fonts renovables com ara el sol o el vent. Quan les restriccions pel COVID-19 s'acabin però, pot fer-se evident que la frenada en les emissions no és tan gran com ens pensem i, per tant, pot quedar en anecdòtica davant el que passi els propers anys.

Alguns científics, però, no pensen el mateix, i es plantegen seriosament la possibilitat que 2019 fos l'any en què la Humanitat va arribar al seu nivell màxim d'emissions i que, a partir d'aquí, anirà baixant, molt abans del que deien la majoria de prediccions. Fins i tot aquests, però, com explica Zeke Hausfather, director de clima i energia de l'Institut Breakthrough, que promou solucions tecnològiques als reptes mediambientals, en un article a la cadena nord-americana NBC, no ho tenen clar: "no està garantit, hi donaria unes probabilitats de 50-50". La pandèmia, de fet, és una mostra de com de difícil seria reduir les emissions amb el nivell de dependència actual: s'ha hagut de tancar pràcticament tot perquè es notés el descens. Per a Kim Cobb, director del Programa de Canvi Global de la universitat nord-americana Georgia Tech, "el món cap on diem que anem no és un de gran ruina econòmica, desplaçament i desigualtats aberrants". Al contrari. Arribar al pic d'emissions de gasos d'efecte hivernacle seria un punt d'inflexió històric i l'inici del que hauria de ser una gran reducció d'emissions per evitar la pitjor cara del canvi climàtic.

Aquest primer descens, però, no serà res si no continuen caient de manera sostinguda durant les properes dècades. Per la seva vinculació a l'activitat econòmica, les emissions de gasos d'efecte hivernacle es frenen durant les recessions com la que, afirmen els experts, continuarà fins i tot quan s'acabi la pandèmia. En aquests anys, però, caldrà continuar treballant per augmentar l'ús d'energies renovables i reduir les emissions d'allà on es pugui perquè, si no es fa res més, l'escalfament del planeta continuarà sent una amenaça greu per a centenars de milions de persones arreu del món. No podem quedar-nos on som: les emissions han de continuar baixant, i això demana canvis econòmics i tecnològics d'un abast enorme. El descens d'enguany, de fet, i malgrat les grans restriccions, serà de només entre un 4 i un 7% respecte 2019 mentre que, per limitar l'escalfament global a 1,5ºC, s'hauria de continuar reduint a un ritme d'un 8% anual durant molt de temps.

Cotxe elèctric
Cotxe elèctric | Pixabay

Així, a més dels canvis en el comportament de la població general, com reduir l'ús del vehicle, calen canvis a molt més gran escala, especialment pel que fa a la producció d'energia. Ara, però, la pandèmia ha fet que molta gent eviti el transport públic i torni al vehicle privat, alb les emissions que això comporta. La resta de l'economia es tornarà a activar i, si no s'han fet polítiques prou valentes ni les grans empreses han canviat el seu rumb, podríem tornar ràpidament  la situació de 2019 o fins i tot, si no aquest any el vinent, tornar a batre el rècord d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.