Els Estats Units i la Xina emeten el 44% del CO2 del món

Les emissions globals durant el 2015 es van estabilitzar. A Europa el volum i el preu de les emissions subhastades va caure molt significativament.
Fum provinent d'indústries
Fum provinent d'indústries | Pxhere

Dels 195 estats que hi ha al món, cinc van generar el 58% de les emissions de diòxid de carboni d'origen humà que van anar a parar a l'atmosfera durant l'any 2015: els Estats Units, la Xina, l'Índia, Rússia i el Japó. Els dos primers, a més, van ser responsables del 44% d'aquestes emissions de gas. Tot i aquesta gran concentració, és important constatar que, durant aquell mateix any, la Xina va estabilitzar les seves emissions respecte les de l'any anterior. Fe fet, l'únic d'aquests cinc països que va augmentar el seu volum d'emissions en comparació amb l'any 2014 va ser l'Índia, que les va incrementar en un 2,3%, mentre els altres les van estabilitzar, contribuïnt decisivament a la tendència global d'aquell any. Les emissions relacionades amb la generació d'energia, que són de les més importants, es van estancar al voltant dels 32.000 milions de tones a tot el món, cosa que suposa un descens del 0,1%. Aquestes són algunes de les dades incloses a l''Informe de situació de les emissions de CO2 al món - Any 2016' presentat recentment per la Fundació Empresa i Clima i que correlaciona les dades oficials d'entitats públiques i privades per mostrar l'evolució dels esforços per reduir les emissions mundials de diòxid de carboni.


D'entre les altres dades optimistes d'aquest tercer estudi fet dins el marc ampliat del Protocol de Kyoto 2013-2020 en destaca l'obtinguda en comparar la variació d'emissions de diòxid de carboni amb la del producte interior brut mundial. Entre totes dues variables s'observa un desacoblament de 8 punts bàsics, indicant que el creixement econòmic i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle són perfectament compatibles. L'exemple més clar d'això és, precisament, la Xina, que tot i que l'any 2015 va frenar l'augment de les seves emissions va mantenir el creixement de la seva economia fins a crear un diferencial de 453 punts entre l'augment del PIB i el de les seves emissions de CO2. Arreu del món, la generació per càpita d'aquest gas vanbaixar fins les 4,40 tones per persona i any, amb les emissions per càpita més altes concentrades a la Península Aràbiga.


 

Pel que fa a un àmbit més immediat, la Unió Europea, els 28 països que la integren són responsables d'unes emissions totals de 5.000 tones, cosa que suposa una estabilització de la generació de CO2, i amb unes emissions per càpita que se situen a les 8,7 tones per persona i any. El 75% d'aquest diòxid de carboni és conseqüència de la generació d'energia, més de la meitat del qual correspon a la indústria (37%) i al transport (27%). Pel que fa a les subhastes de permisos d'emissions, que també apareixen a l'informe, durant l'any 2016 Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, França i Espanya van ser els compradors del 60,5% de les emissions. Tot i això, el volum econòmic d'aquestes subhastes va caure un 21%, situant-se a prop dels 3.800 milions d'euros, i el preu mitjà de compra d'emissions es va desplomar un 31%.





Comentaris

envia el comentari