El 2 de gener del 2011 va entrar en vigor la llei que va eliminar el fum dels espais públics tancats i que enduria la del 2005, quan va començar el desterrament dels fumadors a l’estat espanyol. El responsable de Prevenció i Control del Tabaquisme de Salut; el cap de Cardiologia de Vall d’Hebron i el cap de Pneumologia del Mar, destaquen els avenços “molt importants” de la llei en la protecció del fum i la conscienciació col·lectiva. Ara bé, troben a faltar noves accions en els últims anys, una regulació estricta dels cigars electrònics i més polítiques de prevenció, sobretot per als joves. També temen l’impacte que pot tenir la pandèmia en l’addicció.
La llei aprovada el 2010 i que va entrar en vigor el 2011 va eliminar algunes coses de la del 2005 que deixaven decisions en mans de les persones, com ara que bars i restaurants petits decidissin si es podia fumar en el seu interior i que els grans dediquessin un espai reservat. El cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Suelves, afirma que la llei del 2005 i la reforma del 2010 van situar l’estat espanyol “molt per davant” d’altres països de l’entorn pel que fa a les polítiques de control dels fumadors. Suelves assenyala que la llei ha contribuït a continuar reduint el consum de tabac, que ja en les últimes dècades del segle XX havia baixat entre els homes, però no en les dones, i sobretot a protegir del fum no només en els espais regulats, com els llocs de treball, sinó també a l’interior de les llars.
El cap de Cardiologia de l’hospital Vall d’Hebron, Ignacio Ferreira, considera que la llei és una de les “més importants” per reduir la incidència i la mortalitat de les malalties cardiovasculars i en destaca la protecció dels no fumadors. Una de cada deu morts que es pot atribuir al tabac ho és d’una persona no fumadora, indica. “Legislar es molt difícil, però aquesta llei demostra clarament que de vegades una restricció a temps és positiva, almenys a llarg termini”, apunta Ferreira. També recalca que la llei del 2005 ha permès estalviar al sistema sanitari 23.000 milions d’euros (MEUR) i la del 2010, 11.000 MEUR. “Va canviar sobretot el posicionament de l’Estat en assumir que als governs els pertoca vetllar per la salut pública i evitar el consum de substàncies addictives”, assenyala el cap de Pneumologia de l’Hospital del Mar, Joaquim Gea, que fa un balanç “positiu” de la llei, si bé les expectatives que va generar eren “més optimistes”. Els experts coincideixen que la llei ha consolidat el clima social i cultural que fumar és una greu amenaça per a la salut.
A Catalunya el tabac causa cada any més de 9.000 morts, 25 cada dia. Des que es va aprovar la llei, el nombre de fumadors ha anat baixant de forma paulatina, amb l’excepció del 2018, quan un repunt en el consum va fer encendre les alarmes. El 2019, però, es va recuperar la tendència decreixent. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 29,5% de la població fumava de forma diària o ocasional el 2010 i el 2011; el 2017, aquest percentatge s’havia reduït al 24%; el 2018 va pujar al 25,6% i el 2019 va situar-se en el 23,9%. Nou de cada deu persones declaren gaudir d’un entorn sense fum (2019). El cap del Servei de Cardiologia destaca que la incidència global dels infarts de miocardi a l’estat espanyol ha baixat entre un 10 i un 12% en els últims deu anys, quan ha disminuït el consum de tabac i, sobretot, l’exposició al fum per part dels no fumadors. Si bé és difícil establir una relació de causalitat entre la llei i les malalties cardiovasculars, apunta que les mesures poden haver estat un factor important. “La llei i el seu compliment s’han fet força bé. Si és suficient? Entre un 15 i un 20% de la mortalitat en malalties cardiovasculars es pot atribuir al tabac”, respon per deixar clar el recorregut que encara hi ha.
Suelves creu que una de les principals limitacions és que la llei “no ha anat seguida de nous passos decidits endavant” i això n’ha debilitat l’efecte al llarg del temps. De fet, el responsable de Salut apunta que aquesta manca de noves accions podria ser un dels factors darrere del repunt del 2018. “No s’han vist grans campanyes ni intervencions en els darrers anys”, constata. El doctor Gea també troba a faltar grans campanyes institucionals a nivell estatal: “L’Estat treu bastants diners del tabac, però no té res a veure amb el cost per al sistema sanitari. La diferència és claríssima. I el més important és que estem parlant de vides humanes”. Un altre dèficit que veu Suelves és alguna ambigüitat que va quedar, sobretot pel que fa a les terrasses dels bars i restaurants, i que fa difícil verificar el compliment de la normativa. La llei estableix com a espai a l’aire lliure de l’hostaleria aquell que té un màxim de dues parets. En molts casos, es fuma en terrasses amb tres parets i això és una infracció. De fet, a principis d’any, el Govern va començar a reforçar els controls a les terrasses, però la pandèmia n’ha trasbalsat els plans. El cap del Servei de Prevenció i Control de Tabaquisme assenyala que l’altre “gran forat” en la regulació són les noves formes de consum de tabac i productes relacionats, com les cigarretes electròniques, que van irrompre al mercat el 2013. Tot i que precisament la llei es va modificar el 2014 per aquest motiu, Suelves insisteix que la regulació continua tenint escletxes i vulnerabilitats de què s’aprofiten aquests nous productes.
Suelves assenyala que davant d’aquest panorama els governs estan preparant “noves regulacions que contribueixin a corregir deficiències”. En el cas de Catalunya, Salut està preparant una nova llei d’addiccions, la memòria preliminar de la qual es va aprovar a principis d’any. Pel que fa al tabac, la llei planteja prohibir fumar en més espais, com a l’interior de vehicles, i vol equiparar la regulació dels nous productes, com les cigarretes electròniques, amb la dels cigars convencionals.
