Detectats microplàstics a les deposicions humanes per primer cop

Aquesta troballa, que ha avançat el diari britànic 'The Guardian', indica que aquestes partícules podrien estar escampades per tota la cadena alimentària humana
Microplàstics
Microplàstics | Universitat d'Oregon (CC)

Un estudi ha trobat, per primera vegada, microplàstics als excrements d'humans. Aquesta descoberta, que ha avançat el diari britànic 'The Guardian', podria ser la prova defintiva que aquestes partícules, els efectes de les quals encara es desconeixen, han entrat a la cadena alimentària humana i podrien ser presents a l'organisme de la meitat de la població del món.

 

L'estudi s'ha fet amb una mostra petita, corresponent a vuit persones d'Europa, Rússia i el Japó. Tots els seus excrements, però, contenien partícules de microplàstic. En concret, dels 10 tipus que se'n buscaven, s'han trobat restes de 9, amb partícules que anaven dels 50 als 500 micròmetres. Els dos plàstics més recurrents han estat el polipropilè i el polietilè tereftalat (PET). De mitjana, per cada 10 grams de deposicions s'han trobat unes 20 partícules de microplàstics, és a dir, de menys de 5mm de mida, que tant poden provenir directament del seu ús en productes de cosmètica com ser el resultat de la degradació de plàstics més grans, habitualment al mar. D'acord amb els resultats, els autors de l'estudi han calculat que "més del 50% de la població mundial podria tenir microplàstics" al seu organisme, tot i que han advertit que per confirmar-ho caldria fer estudis a gran escala.

 

 

L'Agència Mediambiental Austríaca va analitzar les mostres fent servir un nou procediment que, segons afirmen, és més eficient a l'hora de mostrar la presència de microplàstics a la cadena alimentària. Després d'haver trobat microplàstics en tot tipus d'ambients i també a l'interior de diversos animals, fa poc se'n van trobar en begudes envasades a Itàlia. Segons els reponsables de l'estudi, els microplàstics més petits poden entrar al corrent sanguini, el sistema limfàtic i, fins i tot, arribar al fetge, cosa que fa urgent investigar quins són els efectes que aquestes partícules poden tenir en la salut dels humans, sigui afectant la responsta immunològica del sistema digestiu o ajudant a propagar patògens o químics nocius.

 

L'estudi realitzat no permet saber amb seguretat de quina manera van entrar els microplàstics als organismes dels subjectes d'estudi. D'entre les vuit persones, totes consumien aliments envasats en plàstic o bevien d'ampolles del mateix material, cap d'elles era vegetariana i sis d'elles van consumir peix d'aigua salada mentre durava l'estudi. Els efectes d'aquestes partícules en els humans són molt poc coneguts, malgrat la seva omnipresència, i no ha estat fins fa poc que el govern del Regne Unit no ha començat un estudi sobre l'impacte que tenen en la salut. Els plàstics, però, han estat l'objecte de fortes campanyes per part de les organitzacions ecologistes i molts governs del món han pres o estudien prendre mesures per reduir-ne el seu ús i augmentar-ne el reciclatge tant com sigui possible per aconseguir, almenys, que la quantitat de plàstics i microplàstics als sòls i les aigües del món no continuï augmentant.