La destrucció d’espècies a nivell global està assolint una velocitat mai vista en tota la història de la Humanitat, segons el darrer informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics de Nacions Unides. El document, que es va presentar pel maig a París, es va presentar a Catalunya aquest divendres en una jornada organitzada pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans.
“Ens estem quedant sols?” va ser la pregunta va donar nom a la trobada d’especialistes celebrada a la seu de l’IEC. El director del CADS, Arnau Queralt, i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, van ser els encarregats d’inaugurar l’acte, que va servir per a difondre i debatre els resultats de l’informe, elaborat durant tres anys per 145 experts de 50 països. Queralt va defensar que cal “donar transversalitat total al concepte de sostenibilitat”. Per la seva banda, Miralles ha recalcat que “la biodiversitat és el suport de tots els sistemes ecosistèmics, i la seva pèrdua és un gran problema, tant o més important que el canvi climàtic”. A nivell de Catalunya, va explicar que el principal repte és que “tenim molta informació, però la tenim dispersa, ens cal posar-la en ordre, veure quines mancances tenim, i convertir-la en coneixement”.
Segons l’IPBES, prop d’un milió d’espècies es troben amenaçades d’extinció, cosa que també amenaça l’economia i la societat de molts països del món. L’informe també apunta la necessitat de canvis urgents i profunds a nivell econòmic, social, polític i tecnològic per revertir la tendència actual, del tot insostenible. La presentació de l’informe va anar a càrrec de Lluís Brotons, científic titular del CSIC a la unitat mixta InForest i observador a l’IPBES. Brotons va destacar que “es tracta de la imatge més representativa de l’estat actual i dels lligams entre la natura i les societats humanes que mai s’ha generat”, i que cal actuar “de manera coordinada i integrada entre sectors, i adreçar les arrels de les causes de la pèrdua de biodiversitat”.
Durant la jornada es va presentar una panoràmica de la situació actual a Catalunya, de la mà de Sergi Herrando, director científic de l’Institut Català d’Ornitologia i investigador associat al CREAF, que va abordar l’estat de conservació de la biodiversitat al nostre país. Catalunya no s’escapa de la tendència mundial de pèrdua de capital natural. El càlcul del “Living Planet Index” al nostre país –un indicador adoptat pel Conveni sobre la Diversitat Biològica i els Objectius d’Aichi– evidencia una greu tendència regressiva. L’indicador posa de manifest que, durant el període 2002-2016, les poblacions de les 258 espècies de vertebrats i invertebrats seguides han caigut un 22%.
Per la seva banda, Unai Pascual, professor Ikerbasque al Centre per al Canvi Climàtic del País Basc i el Centre pel Desenvolupament i el Medi Ambient de Suïssa, va centrar la seva intervenció en el pes dels serveis ecosistèmics en el context socioeconòmic. “Aquest informe no és només de medi ambient: la importància social i econòmica de les seves conclusions és enorme”, va remarcar. Cal tenir en compte que la pèrdua de biodiversitat, de capital natural i de les funcions ecològiques essencials, pot afectar fortament el nostre desenvolupament i la nostra qualitat de vida. I això és així perquè la biodiversitat és la base de tots els serveis ecosistèmics que la natura dóna a la nostra societat.
Finalment, experts de diversos àmbits van participar en dues taules de debat, per analitzar on cal concentrar els esforços de recerca i coneixement per aturar la pèrdua de biodiversitat i com donar respostes que permetin revertir aquesta tendència negativa. Les intervencions van constatar la urgència de pactar els elements clau que cal monitoritzar i d’establir una agenda compartida de recerca i seguiment que permeti alinear esforços i optimitzar recursos. I van posar de manifest la necessitat de recursos suficients per desplegar l’estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya.
