El desert d'Atacama, a Xile, ofereix pistes sobre com trobar vida a Mart

A la regió, la més semblant a Mart de tota la Terra, la NASA investiga com viuen els bacteris que l'habiten i elabora hipòtesis sobre on buscar organismes vius al planeta roig.
Atacama
El desert d'Atacama, a Xile, és el paisatge terrestre més semblant a Mart | D.P.

El desert d'Atacama (Xile) és conegut entre científics i aficionats a l'astronomia per ser l'indret on hi ha alguns dels telescopis més potents del món, com el Very Large Telescope de l'Observatori Austral Europeu o l'ALMA, construït gràcies a la col·laboració de països europeus, nord-americans i de l'est d'Àsia. El seu aire sec i les seves condicions meteorològiques -unes 330 nits de cel clar anuals- l'han convertit en un lloc preferent per a l'observació del cel, però darrerament també serveix per provar una altra vessant de l'exploració espacial: la cerca de vida a altres planetes, concretament a Mart, gràcies al fet que aquest desert és l'entorn terrestre més semblant al que es troba a la immensa majoria del planeta roig.

 

Segons expliquen ells mateixos a la revista 'Frontiers in Microbiology', un equip d'investigadors va desplegar un vehicle robòtic d'exploració, finançat per la NASA i semblant als que es fan servir a Mart, que va recuperar mostres del subsòl del desert en una prova pilot per buscar senyals de vida. La seva anàlisi va revelar que contenien formes de vida microbial molt poc corrents i extremadament especialitzades, que es distribuïen en taques a causa de la gran escassedat d'aigua, nutrients i productes químics al terra. Tenint en compte la semblança relativa entre Mart i Atacama, això podria oferir un exemple de com es podria desenvolupar la vida al primer lloc. De fet, la comunitat científica fa temps que està d'acord que, si hi ha vida al planeta roig, deu ser sota la superfície, fugint de la radiació, les baixes temperatures i la manca d'aigua. A Atacama, precisament, s'han trobat microbis adaptats a aigües molt salinitzades i, a més, molt diferents dels que se sap que habiten la superfície dels deserts.

 

La sonda Curiosity a la superfície de Mart | NASA

 

L'any vinent, tant la NASA com l'Agència Espacial Europea tenen planejades missions que desplegaran vehicles d'exploració a Mart per buscar-hi o bé vida o bé restes de la seva existència, i la perforació del subsòl és una de les prioritats. Per assegurar-se que aquestes prospeccions tenen èxit, però, i com passa amb totes les missions d'aquest tipus, la tecnologia primer es prova a la Terra. En el cas de Mart, la gran quantitat de radiació, el sòl salí i la gran sequedat del desert d'Atacama el converteixen en un entorn idoni per provar vehicles que hi han de ser enviats. Per a aquesta nova missió, es va desplegar un robot preparat per perforar el terra i recollir mostres i es va provar si era capaç de recollir sediments a 80cm de profunditat.

 

La prospecció va ser un èxit però, alhora, els va mostrar la distribució desigual dels microbis a causa de les condicions extremes en què viuen. Aquest fet, que confirma una norma força habitual als entorns més durs del nostre planeta, indica que, si hi ha vida en algun altre lloc, també podria seguir aquesta norma i, en el cas de Mart, fer encara més difícil la seva localització. Tot i això, les condicions específiques d'Atacama poden servir de guia, alhora que apunten a la possibilitat real de detectar vida a Mart si n'hi ha. Les missions al planeta vermell volen obtenir mostres de fins a 2 metres de profunditat, i és per això que fer proves a l'entorn més semblant de què disposem és extremadament útil, especialment si es tracta d'una tasca tan delicada com buscar proves de l'existència present o passada d'organismes vius fora de la Terra.