Desenes de voltors visiten granges del Baix Ebre per alimentar-se de cadàvers

Els experts han constatat que actuen en xarxa i es poden desplaçar centenars de quilòmetres buscant menjar
Voltors inspeccionant uns contenidors d'animals morts a Vinallop
Voltors inspeccionant uns contenidors d'animals morts a Vinallop | ACN

Es comptabilitzen per desenes i la seva presència no passa per desapercebuda en un espai tan poc habitual, entre finques de conreu, habitatges rurals i granges, a la plana interior del Baix Ebre i el Montsià. De forma regular, nombrosos voltors es concentren prop dels contenidors que granges situen al perímetre exterior de les seves instal·lacions. Un fenomen que, segons els experts, s'està convertint cada cop en més freqüent: a l'hora de buscar aliment, els voltors actuen en xarxa i són capaços de recórrer centenars de quilòmetres per trobar-lo.

 

Segons el recent cens de població de voltors a l'Estat, el parc natural dels Ports acull 185 parelles –un 11,5% menys que fa una dècada-, xifra que representa la segona concentració més gran de Catalunya després de la zona dels Pirineus. Fàcilment identificables per la seva gran envergadura i la seva tècnica de vol planejadora, s'ha convertit en una de les aus més característiques de l'espai, on la població d'espècies cinegètiques i la ramaderia extensiva li havia proporcionat tradicionalment una important abundància d'aliment. De fet, durant els últims temps no era fàcil veure'n tants fora del massís, sobretot en zones de la plana amb activitat humana i força concorregudes per veïns, agricultors i ramaders.

Desenes de voltors a prop d'una granja
Desenes de voltors a prop d'una granja | ACN

La implantació de la normativa que des de l'any 2002 obliga els ramaders a contractar una empresa especialitzada per gestionar els cadàvers dels animals ha limitat el paper que els voltors exercien com a grans netejadors de les restes de les explotacions tradicionals. Però tot i que les granges estan obligades a mantenir tancats els contenidors on dipositen els animals fora del recinte, en alguns casos es troben oberts, permetent els voltors detectar i accedir fàcilment als cadàvers que es dipositen al seu interior. En el cas d'una granja situada a la zona de Vinallop, fins a més d'una seixantena, acudeixen habitualment per alimentar-se dels cadàvers de porcs que es dipositen als contenidors, alguns dels quals es troben destapats. No es tracta d'un fet puntual dels últims dies: els carronyaires hi venen acudint de forma regular durant les últimes setmanes causant la sorpresa de nombrosos testimonis. El fenomen ha causat sorpresa entre els veïns de la zona. Els carronyaires també visiten de forma freqüent l'abocador del Mas de Barberans.

  

  

la Generalitat permet abandonar els cadàvers d'animals morts, amb condicions, a partir dels 1.400 d'altura

 

Des d'altres zones del Pirineu, apunta, alguns voltors han arribat a Extremadura, el País Basc o el Massís Central francès. "Exploren zones molt grans per identificar on hi ha menjar", precisa Margalida. Sobretot, en el cas dels joves i subadults, que poden recórrer tota la península Ibèrica buscant aliment i reconeixent espais per decidir si compensa el llarg desplaçament. A l'hora de detectar els cadàvers, els voltors actuen "en xarxa", a partir de la comunicació visual. Així, quan perceben altres individus dins del seu camp visual que es despengen quan detecten el menjar, els acaben seguint i així ho faran també els que es trobin en les proximitats. També són atrets pels moviments dels còrvids. Tot plegat, explica les importants concentracions d'aus en espais on regularment tenen un accés fàcil al menjar.

Voltors a les proximitats d'una explotació ramadera
Voltors a les proximitats d'una explotació ramadera | ACN

Margalida nega que l'acció d'aquests carronyaires pugui esdevenir un vector per al contagi de malalties com la pesta porcina africana. Amb focus declarats a Bèlgica, el Departament d'Agricultura està preocupat per la possibilitat que, per diferents vies, pugui acabar arribant a Catalunya i generant pèrdues milionàries al sector ramader. "Al contrari, el voltor és un aliat dels ramaders: evitarà les infeccions i la transmissió de malalties. No fa de transmissor, sinó que fa desaparèixer la incidència", remarca. També intenta desmuntar el "mite" segons el qual han canviat el seu comportament i s'han tornat predadors. "Està magnificat, molts cops per una manca d'informació. S'han interpretat malament alguns comportaments: és una espècie que ni morfològicament ni evolutivament està preparada per depredar, no té les urpes ni el bec per atacar", certifica, tot admetent que, puntualment, han encetat algun animal molt dèbil que es trobava ja a punt de morir.

 

Per contra, recorda que als beneficis ambientals directes de l'acció dels carronyaires, fent desaparèixer les despulles dels animals de forma natural, cal sumar els econòmics. Segons els seus càlculs, a la península Ibèrica el cost de la recollida de cadàvers d'animals per a través de les asseguradores suposa un cost anual de 47 milions d'euros i el seu transport a plantes específiques emet 77.000 tones de diòxid de carboni. L'acció dels voltors netejant els cadàvers suposaria un estalvi d'1,5 milions. "Si posem sobre la balança els pros i contres dels serveis ecosistèmics que proporcionen els voltors aquest estalvi econòmic i la despesa que poden evitar fan que sigui una espècie molt beneficiosa per a la societat en general", tanca.