Descobreixen un tipus d'estrella ideal per als planetes habitables

Els astres de classe K, que brillen menys que el Sol però més que les estrelles més dèbils, podrien ser llocs ideals on buscar signes de vida
Estrella K
Representació d'un planeta rocós orbitant una estrella de classe K | NASA Ames / JPL - Caltech / Tim Pyle

Els investigadors que busquen signes de l'existència de vida fora del nostre planeta s'enfronten a un munt de dificultats, començant pel fet que, només a la nostra galàxia, hi ha centenars de milers de milions d'estrelles que poden tenir planetes orbitant-los, alguns dels quals podrien ser habitables i, si ho són, potser podrien haver desenvolupat vida. Així doncs, el primer que cal fer en aquesta recerca és esbrinar quins tipus d'estrelles és més probable que tinguin planetes habitables. D'entre elles, les més prometedores són les de classe K, segons afirma un estudi de elaborat per científics de la NASA i que ha estat publicat a la revista 'The Astrophysical Journal'. Menys brillants que el nostre Sol però més que les estrelles mès dèbils, podrien ser un lloc ideal on buscar signes de vida.

 

 

Les estrelles de tipus K tenen una vida molt llarga, d'entre 17.000 i 70.000 milions d'anys. En comparació amb la vida del Sol, que es calcula en uns 10.000 milions d'anys, això dóna moltíssim temps als planetes que les orbiten perquè s'hi desenvoolupi la vida. A més, durant la seva joventut, les estrelles K tenen molta menys activitat extrema que les més dèbils, les nanes vermelles, que també tenen alguns punts a favor a la recerca de planetes habitables. A més de formar aproximadament el 75% de les estrelles conegudes, el seu consum de combustible és molt baix i la seva vida, per tant, extremadament llarga, podent arribar a superar el bilió d'anys. Una estrella d'aquest tipus, coneguda com a TRAPPIST-1, té set planetes rocosos de la mida aproximada de la Terra. Tot i això, la seva activitat presenta problemes per al desenvolupament de la vida, amb erupcions estel·lars molt habituals i potents i una brillantor molt més gran durant la seva joventut, cosa que podria evaporar l'aigua de qualsevol planeta que, en algun moment, pogués ser a la seva zona d'habitabilitat. Aquests fets són els que, per exemple, es dubti de la possibilitat de trobar vida a l'exoplaneta més proper a la Terra.

 

Vista artística de la superfície del planeta Pròxima b orbitant la nana vermella Pròxima Centauri | ESO/M. Kornmesser

 

 

En aquest sentit, les estrelles K, entre les estrelles com el Sol i les nanes vermelles, són ideals per buscar-hi vida. Per fer-ho, el més útil és buscar-ne senyals, és a dir, signatures biològiques. En aquest sentit, els científics consideren que l'existència d'oxigen i metà a l'atmosfera d'un planeta és un indicador molt important perquè, en general, aquests dos gasos interactuen entre ells, destruint-se. Si són presents alhora en un planeta, doncs, podria voler dir que hi ha alguna cosa que els està produint en grans quantitats, molt probablement algunes formes de vida. Tot i això, observar aquestes senyals des de la Terra és difícil, ja que han de ser molt potents perquè pes poguem veure. Una simulació, però, mostra que, en comparació amb altres tipus d'estrella, un planeta orbitant-ne una de tipus K té més probabilitats de tenir una signatura biològica potent, ja que la seva llum ultravioleta no fa que l'oxigen destrueixi el metà tan ràpid com, per exemple, la del Sol.

 

 

 

Un altre dels avantatges de les estrelles de tipus K és la facilitat d'observar planetes al seu voltant. Com que brillen molt menys, no cal eliminar tanta lluminositat per detectar la presència de cossos orbitant-les. Això també les fa ideals per ser observades, és per això que l'estudi es planteja quines d'elles són més adients per a l'observació segons la distància que ens separa i la brillantor de cada estrella. Per buscar aquests signes de vida, la llum dels planetes es separa en tot l'espectre de colors, cosa que els permet saber quins elements hi ha a la seva atmosfera a partir del coneixement de com absorbeix i reflecteis la llum cadascun dels seus components.