Conèixer amb antel·lació quan hi haurà una erupció volcànica és essencial per prendre mesures que minimitzin els danys, com ara l’evacuació de les poblacions més properes. A dia d’avui, la manera més habitual de saber quan es produirà un d’aquests fenòmens és mesurant l’activitat sísmica, que permet conèixer quins moviments hi ha sota terra i, per tant, detectar els signes d’una erupció propera.
Un equip internacional de científics, però, ha publicat un article a la revista ‘Nature Communications’ on anuncia que ha descobert un nou senyal que obre noves opcions a l’hora de conèixer quan hi haurà una erupció en el tipus més perillós de volcans: els estratovolcans, responsables de les erupcions més violentes i de les catàstrofes associades més conegudes, com ara la del Krakatoa, a Indonèsia; el Vesubi, a Itàlia; o el Pinatubo, a les Filipines.
La capa superior de pedra, anomenada el “dom de lava” dels volcans, canvia de propietats a mesura que passa el temps. Si després d’una erupció la lava és fàcilment permeable, la va perdent. Quan es torna impermeable als gasos que hi ha a sota, aquests queden atrapats, cosa que duu a un augment progressiu de la pressió a l’interior del volcà que fa que, finalment, el dom acabi esclatant.
Prenent el mont Merapi, situat a l’illa de Java (Indonèsia), com a model d’estratovolcà, els científics van fer servir mostres de lava d’erupcions del 2006 i el 1902 buscant alteracions en les propietats de la pedra: el volum dels porus, la densitat, la composició mineral, l’estructura… Així van veure que la permeabilitat cau enormement amb el pas del temps a causa dels nous minerals que es van formant a la lava, que segellen les esqueres i porus, cosa que acaba tapant completament el dom.
A partir d’aquí, els investigadors van fer simulacions amb ordinador que van confirmar que la reducció de la permeabilitat del dom de lava era la responsable de l’explosió. En el cas dels estratovolcans, el procés segueix tres fases cícliques: a la primera, la lava permeable permet que el gas surti; a la segona, el dom es torna impermeable i la pressió comença augmentar i, a la tercera, el dom esclata.
Observant els signes d’aquest procés, doncs, és possible predir les erupcions: quan un volcà actiu deixa d’expulsar gasos, és que falta poc perquè hi hagi una explosió violenta. Aquest coneixement, i la seva aplicació, pot salvar moltíssimes vides a la zona de l’oceà Pacífic, on hi ha alguns dels estratovolcans més perillosos del món.
