El cànnabis ha estat cultivat per les seves fibres i el seu oli durant milennis, començant a l’est d’Àsia. Tot i això, l’aprofitament de les seves substàncies psicoactives i els seus beneficis com a planta medicinal havia començat en un moment desconegut, una circumstància curiosa tenint en compte que, a dia d’avui, és una de les drogues més emprades del món. Un estudi publicat a la revista ‘Sciences Advances’ i elaborat per científics de l’Institut Max Planck per les Ciències de la Història Humana (Alemanya), l’Acadèmia Xinesa de Ciències i l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials afirma haver posat fi a aquest misteri, aportant les proves més antigues conegudes de la selecció de plantes amb concentracions més altes de THC i de la seva combustió en rituals funeraris, que es remunten a fa 2.500 anys.
L’agricultura del cànnabis va començar aproximadament el 4.000aC, però l’única referència escrita a la marihuana fumada és molt més recent, en un passatge de l’historiador grec Heròdot de finals del primer milenni abans de Crist que la situa a les estepes de l’Àsia central. És per això que els arqueòlegs han invertit molts esforços en trobar proves irrefutables del consum de cànnabis per les seves propietats psicoactives i, finalment, han aconseguit resultats. Examinant la funció d’uns cremadors de fusta que van ser descoberts a les muntanyes de l’est de la Xina i identificant els compostos que s’havien preservat, van descobrir la signatura química del THC… en unes concentracions més altres que les que es poden trobar en plantes silvestres, indicant la possibilitat un cultiu específic. Això, combinat amb altres restes trobades més al nord, a Xinjiang (Xina) i les muntanyes Altai (Rússia), demostren que el primer ús de la marihuana pels seus components psicoactius van ser en aquelles regions muntanyoses i que, a partir d’allà, es va escampar per tot el món.
Els residus van ser trobats en un cementiri conegut com Jirzankal, a les muntanyes Pamir, una regió que fa molt de temps havia estat un punt de comerç molt important de la Ruta de la Seda, un dels vectors de difusió cultural més importants de l’antiguitat, i és ben possible que la selecció de cànnabis amb grans concentracions de psicoactius per al seu consum hagués començat allà i s’hagués fet conèixer a través dels intercanvis comercials. No està clar si els habitants de Jirzankal cultivaven cànnabis amb l’objectiu que continguessin més principis actius o si només seleccionaven les que en tenien més. Una de les teories és que, amb l’augment de la radiació solar i altres elements estressants, les plantes silvestres de les muntanyes produïen més THC i CBD que les que eren a alçades més baixes i que la població, en adonar-se’n, les va començar a anar a buscar expressament.
L’ús que en feien aleshores, però, era molt diferent de l’actual. Les restes de Jirzankal indiquen que es cremava cànnabis en rituals funeraris i de records dels morts. Es desconeix si tenia altres usos, tot i que sembla difícil que les seves propietats medicinals no s’identifiquessin ràpidament. En qualsevol cas, és clar que l’ús de la marihuana fumada per part dels humans es remunta a fa, com a mínim, 2.500 anys, si més no amb usos rituals.
