Un equip de científics d’Austràlia i Nova Zelanda ha anunciat el descobriment, en aquest darrer país, de les restes fòssils del lloro més gran del món. Tal com expliquen a la revista ‘Biology Letters’, aquest ocell, que han batejat com a ‘Heracles inexpectatus’ per la seva gran mida i força, media una mica menys d’un metre d’alçada i pesava aproximadament tres quilos, el doble que els kakapos actuals, els lloros més grans del món, que es troben en perill d’extinció.
Segons els investigadors, aquest lloro enorme va viure fa uns 19 milions d’anys i les seves restes han estat localitzades al jaciment de St. Bathans, a la regió de Central Otago, força coneguda pels seus jaciments d’ocells fòssils del Miocè, fa entre 23 i 5,3 milions d’anys.
Una de les característiques més sorprenents de l’Heracles és el seu enorme bec, que ha fet que els experts es preguntin com es devia alimentar. Amb prou força per trencar i menjar-se qualsevol cosa que se li posés al davant, podria tenir una alimentació força diferent dels lloros actuals i, fins i tot, ser un depredador de certa categoria, cosa que, creuen, podria explicar que només se n’hagi trobat un exemplar fòssil.
Sobre l’aspecte de la depredació els científics recorden que, d’ençà que els europeus van importar les ovelles a Nova Zelanda a finals del segle XVIII, els keas, una espècie de lloro gegant actual, han desenvolupat una certa apreciació per la seva carn… i els keas són la meitat de grans que un Heracles inexpectatus.
En el període en què va viure aquest gran lloro, Nova Zelanda devia ser un bosc subtropical amb grans quantitats d’aliment per permetre unes poblacions animals molt grans i variades, com demostren les restes del jaciment fòssil de St. Bathans, que pertanyen a animals tan diversos com mamífers, cocodrils prehistòrics, tortugues, rat penats i més d’una quarantena d’espècies d’ocell.
