Descobreixen les restes d'una ciutat immensa de fa 5.000 anys a Israel

El jaciment, entre Tel Aviv i Haifa, ocupa una superfície d'aproximadament 65 hectàrees i conté una població anterior de 7.000 anys d'antiguitat
L'antiga megalòpoli descoberta a Israel
L'antiga megalòpoli descoberta a Israel | Autoritat Israeliana d'Antiguitats

Les obres d'una carretera a la població israeliana de Harish, a mig camí entre les ciutats de Tel Aviv i Haifa, han permès descobrir les restes d'una gran metròpoli de 5.000 anys d'antiguitat. Amb una superfície que es calcula en aproximadament seixanta-cinc hectàrees, els experts afirmen que devia ser entre dues i tres vegades més gran que les ciutats més poblades que s'havien descobert fins ara a la regió,. La seva descoberta podria revolucionar el coneixement sobre l'Edat del Bronze, l'època en què les poblacions humanes, fins llavors essencialment agrícoles, van començar a agrupar-se i a formar les primeres ciutats.

Les excavacions, que han durat dos anys i mig, han comptat amb la col·laboració de milers de voluntaris
Les excavacions, que han durat dos anys i mig, han comptat amb la col·laboració de milers de voluntaris | Autoritat Israeliana d'Antiguitats

 

D'Egipte, a l'oest, fins a Mesopotàmia, a l'est, les grans valls fèrtils de l'Orient Mitjà van veure néixer les primeres civilitzacions de la història. No és estrany, doncs, que a uns cent quilòmetres d'aquest jaciment hi hagi la ciutat de Jericó, ocupada de manera continuada durant els darrers 11.000 anys i present a relats bíblics com el de Josuè, que la va destruir el segle XV abans de Crist durant la conquesta israelita de la Terra Promesa; o el de la invasió babilònia, en què Jericó va tornar a ser destruida i de la qual, darrerament, s'han trobat restes a Jerusalem que en demostren la veracitat històrica. La metròpoli acabada de descobrir, el nom de la qual encara es desconeix, es troba a la cruïlla de dues antigues rutes comercials i en una zona amb sòls fèrtils i dues fonts d'aigua, cosa que convertia l'indret en ideal per a l'establiment d'una població.

La planificació urbana es pot veure perfectament a les imatges aèries del jaciment
La planificació urbana es pot veure perfectament a les imatges aèries del jaciment | Autoritat Israeliana d'Antiguitats

 

Segons han pogut esbrinar els arqueòlegs, aquesta gran ciutat, construida de manera endreçada i planificada, tenia uns 6.000 habitants a finals del quart mil·lenni abans de Crist. Durant els dos anys i mig que fa que van començar les excavacions, que han comptat amb l'ajuda de milers de voluntaris, s'han pogut observar totes les característiques del seu urbanisme, de les fortificacions i la distribució de la xarxa de carrers fins als grans espais i edificis públics, un fet extraordinari en una urbs tan antiga i que, de fet, va ser edificada damunt d'una població anterior, d'uns 7.000 anys d'antiguitat. Entre les infraestructures públiques desenterrades, s'ha trobat un temple que ha estat qualificat d'"inusual" pels arqueòlegs, amb una gran formació de pedra còncava que, probablement, es feia servir en rituals religiosos. A l'interior del temple també s'hi han trobat restes d'ossos cremats de sacrificis animals i figures de pedra també d'animals, d'un cap humà i un segell oficial.

Algunes de les figures descobertes al temple de la ciutat
Algunes de les figures descobertes al temple de la ciutat | Autoritat Israeliana d'Antiguitats

 

Els membres de l'Autoritat Israeliana d'Antiguitats que s'han encarregat de les excavacions troben evident que una ciutat d'aquestes proporcions no es podria haver desenvolupat sense comptar amb uns governants poderosos i una administració eficient: la planificació, el fet que s'hagin trobat eines d'origen egipci i la mateixa troballa d'un segell ho demostren. El gran misteri, però, no rau en el naixement d'aquesta metròpoli sinó en la seva desaparició. Al cap d'uns segles d'haver arribat al seu auge, la població va ser abandonada per complet. Una de les teories que es contemplen és un augment de la humitat que causés inundacions a la zona costanera i convertís la ciutat en inevitable, ja que s'ha observat diverses vegades com els canvis en el clima han causat la fi de grans poblacions que semblava que haguessin de durar per sempre. De les causes més habituals de l'abandó de ciutats a l'antiguitat, a més, no se n'ha trobat cap rastre: ni desastres naturals ni invasions i saqueigs. Aquesta gran megalòpoli, doncs, continua guardant molts secrets.