Les parts de l’ADN dels humans que s’associen a la dominància de la mà esquerra sobre la dreta han estat identificats per primer cop i s’han comprovat els efectes d’aquesta codificació genètica en l’estructura del cervell, especialment de les parts relacionades amb el llenguatge. Els responsables d’aquest descobriment són un grup d’investigadors de la Universitat d’Oxford, a Anglaterra, que ho han aconseguit gràcies a les anàlisis dels genomes de 400.000 persones, 38.000 de les quals eren esquerranes. Els resultats del seu estudi han estat publicats a la revista ‘Brain’.
Tot i que treballs anteriors en bessons idèntics havien apuntat que els gens eren parcialment responsables de la mà dominant -fins a un 25%-, els gens concrets que la determinaven no havien estat descoberts. Segons aquesta darrera investigació, la dominància depèn de quatre regions genètiques, tres de les quals estan relacionades amb proteïnes que intervenen en el desenvolupament i l’estructura del cervell. En examinar el cervell de 10.000 dels participants a l’estudi, els científics d’Oxford van descobrir que aquestes diferències genètiques eren la causa de diferències en els tractes de matèria blanca del cervell -que en determinen l’estructura- a les zones que controlen el llenguatge.
Segons sembla, aquestes àrees del cervell, situades a tots dos hemisferis del cervell, tenen una comunicació més coordinada en els esquerrans, cosa que els podria donar avantatges a l’hora de dur a terme tasques que requereixen habilitats verbals. Una de les coses que més ha sorprès els científics és que s’han pogut observar clarament aquestes diferències entre els citoesquelets dels dretans i els esquerrans.
Una altra de les descobertes que s’han fet és que les regions genètiques que difereixen entre uns i altres també fan que els esquerrans tinguin una mica menys de propensió a patir Parkinson però, en canvi, una mica més a desenvolupar esquizofrènia. La magnitud d’aquestes diferències és mínima però els científics opinen que estudiar-les podria ajudar a entendre aquestes malalties.
Històricament, els esquerrans han estat mal vistos a moltíssimes cultures, que els han considerat estranys, malastrucs o, fins i tot, malèfics, cosa que es veu reflectida en paraules com “sinistre” o expressions del tipus “aixecar-se amb el peu esquerre” i, també, en la tendència tradicional a obligar als infants a aprendre a escriure amb la mà dreta encara que aquesta no fos la seva mà dominant.
Ara, sembla que la ciència comença a entreveure com la genètica i la biologia del desenvolupament del cervell són els responsables de la dominància d’una o l’altra mà i que, a causa de les diferències en la seva estructura, tant esquerrans com dretans podrien tenir alguns avantatges concrets més enllà de les petites dificultats que el fet de ser esquerrà dóna a l’hora de viure en un món fet a mida per a l’altre 90% de la Humanitat.
