Tot i que l’arsènic és verinós –mortal, de fet– per a la majoria d’éssers vius del nostre planeta, un equip d’investigadors de la Universitat de Washington, als Estats Units, ha descobert organismes que en respiren en una gran àrea de l’oceà Pacífic. Aquesta estratègia de supervivència, que es coneixia que havien emprat algunes formes de vida primitives per sobreviure en una Terra molt més hostil que la d’ara, sembla que continua sent emprada a les zones de l’oceà on els nivells d’oxigen són més baixos. Aquesta troballa, que ha estat descrita a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, ha descobert als científics la possibilitat d’estudiar un metabolisme completament diferent al de la majoria d’éssers vius que es coneixen.
Els investigadors van analitzar mostres d’aigua de mar de regions del mar on l’oxigen és gairebé inexistent i força la vida a trobar altres maneres de continuar existint. Aquestes “zones mortes”, a més, estan creixent a causa del canvi climàtic. Tot i que els substituts més habituals de l’oxigen en els entorns més extrems són el nitrogen i el sofre, alguns estudis anteriors havien indicat que l’arsènic també podia fer la mateixa funció, i és per això que els científics de la Universitat de Washington van començar a buscar-ne proves que demostressin que, efectivament, alguns organismes també l’empraven. Durant una expedició, l’any 2012, l’equip va analitzar mostres obtingudes al Pacífic, a la zona de la costa mexicana, i van analitzar l’ADN que en van extreure. En fer-ho, van descobrir dos camins genètics diferents per convertir molècules basades en l’arsènic i aconseguir energia.
Aquests microbis, actualment, són menys d’un 1% de les formes de vida que es van trobar a les mostres recollides i, probablement, són parents llunyans dels organismes que sobreviuen de manera semblant a fonts termals o regions contaminades de terra ferma. El fet que la concentració d’arsènic als indrets on s’han trobat sigui molt baixa, a més, també obre la porta a la possibilitat que organismes similars s’hagin desenvolupat de manera semblant i estiguin respirant arsènic en indrets on n’hi ha molt poc. Aquesta estratègia de supervivència, segons sembla, es va desenvolupar durant els principis de la vida al nostre planeta, on l’oxigen era encara més escàs que l’arsènic, abans que els primers organismes que van començar a fer la fotosíntesi convertissin les grans concentracions de diòxid de carboni de l’atmosfera en oxigen. Així, els primers organismes van fer servir altres elements per respirar. Ara, elcanvi climàtic, que està reduint les concentracions d’oxigen de tots els oceans del món, podria fer que aquestes poblacions de microbis que respiren arsènic tornessin a créixer alhora que la resta de flora i fauna marines retrocedeixen.
