Tot i que cada any hi ha un número considerable de meteorits que entren a l’atmosfera de la Terra, les quantitats anuals han anat variant al llarg del temps. Trobar prou restes a la superfície del planeta com per fer un estudi de l’evolució d’aquestes ràtios, però, és força difícil perquè, a causa de les condicions atmosfèriques i dels canvis que ha patit el planeta al llarg de la seva història, els meteorits acaben erosionant-se o enterrats sota la superfície. Ara, però, un equip d’investigadors francesos ha anunciat el descobriment d’una zona plena de meteorits en molt bon estat de conservació i que els ha permès reconstruir la història de la caiguda d’aquests objectes durant els darrers dos milions d’anys.
Per trobar un indret on els meteorits es poguessin conservar durant tant de temps, els investigadors van haver d’anar al desert d’Atacama, a Xile, una zona on les condicions són tan dures que la NASA hi duu a terme recerca sobre com podria sobreviure la vida a Mart. Si bé l’Antàrtida i els deserts calents de la Terra tenen, entre tots dos, més d’un 90% dels meteorits que es conserven al planeta, els que s’hi troben no acostumen a ser gaire antics i rarament superen el mig milió d’anys, ja que l’erosió pel vent, per exemple, els fa desaparèixer. A més, la joventut dels paisatges mateixos fa que els meteorits que s’hi troben també siguin joves. El desert d’Atacama, en canvi, és molt vell –existeix des de fa més de 10 milions d’anys– i té la densitat de meteorits més alta del món.
Tal com expliquen en un article publicat a la revista ‘Geology’, l’equip va aconseguir trobar 388 meteorits, dels quals en va analitzar 54 per aquest estudi. L’edat mitjana d’aquesta cinquantena llarga de meteorits era de 710.000 anys, amb un 30% amb més d’un milió d’anys d’antiguitat i dos que superaven els dos milions. Tot i que esperaven que hi hagués més meteorits “joves” que no pas “vells” a causa de la degradació, va resultar que la distribució d’edat es podia explica perfectament en base a una acumulació constant de meteorits al llarg des darrers dos milions d’anys.
Gràcies a aquesta troballa, es podrà continuar estudiant els fluxos de meteorits en una gran escala de temps, confirmant que la caiguda de meteorits ha estat constant en quantitat però no en composició. El pas següent serà aconseguir més mostres per mirar de determinar quant de temps van passar aquests objectes a l’espai i, potser, saber d’on venen.
